L'Estat espanyol ha patit avui un altre revés. Amb la mà oberta. Del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH)​. I, sí, el TEDH defensa que cremar fotos del Rei espanyol forma part de la llibertat d'expressió i del dret a criticar la institució, però també diu una altra cosa molt important. Diu que l'aplicació del delicte d'odi, aquesta moda a la qual tan alegrement s'apunta últimament la justícia política espanyola, és una manera de censura. O sigui, el que diu el TEDH va més enllà de la simple llibertat d'expressió i s'endinsa en l'ús que l'Estat fa d'aquest delicte per impedir el lliure exercici de la crítica i per coartar la llibertat dels ciutadans a la dissidència.

Ah, per cert, abans de seguir, petit incís... A un servidor això de cremar fotos o banderes no li troba cap interès ni cap “gràcia”. Potser plàsticament queda molt bé i potser té un efecte visual molt potent, però soc dels que considera que posats a criticar, almenys treballem-ho una miqueta, no? Que tot se solucioni amb un llumí o un encenedor i pim-pam, home, em sembla escàs. Ara bé, escolti, com si volen cremar una xurrascada. Que jo no li trobi el què, no vol dir que no defensi que qui vulgui fer-ho, doncs endavant.

Però, tornem a la qüestió. Avui una companya de professió, l’Helena García Melero, em preguntava: “¿Li compensa a l'Estat haver d'anar pagant multes i patir el descrèdit d'anar rebent revessos de la justícia democràtica?”. Doncs miri, sí. I tant! La resposta d'avui del TEDH arriba 11 anys després dels fets. En el cas que ens ocupa es tracta només de recuperar l'import d'una multa i cobrar la indemnització corresponent. Res greu. Però imagini que aquest retard arriba amb una presó provisional. O amb una de definitiva.

I m'estic referint, per descomptat, al jutge Llarena i la seva decisió de mantenir engarjolades quatre persones per tres delictes que tots sabem, ell inclòs, que no se sostenen per cap banda. ¿Quants anys passaran Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart a la presó sense judici? ¿I amb el posterior judici on s'afegirà la resta de Govern, la Mesa del Parlament i vagi vostè a saber quantes persones més? Què li importa a l'Estat si d'aquí a 11 anys algú els diu res? És ara quan han escapçat el lideratge indepe i han impedit que sigui president de la Generalitat qui ha decidit el poble de Catalunya. El què passi d'aquí 11 anys, falten exactament 11 anys perquè passi.

Però és que l'efecte i rendiment del “Llarenisme” és encara més important des del punt de vista político-social. Envia un avís a la resta de ciutadans: “porteu-vos bé perquè si no, us engarjolarem també a vosaltres. Per què? Perquè ens rota. Si ho fem amb el vicepresident d'un govern, amb un conseller d'Interior i amb dos líders socials, què no podem fer amb tu, desgraciadet? O sigui que, vigila. I d'aquí a 11 anys, busca'ns”. O dit d'altra manera: d'aquí a 11 anys els afaitarem.