Espanya està dirigida des de la llotja del Bernabéu. La frase no és meva sinó que ha estat expressada per diverses personalitats rellevants​. 

Una de les declaracions més impactants va fer-la Luis Bárcenas al judici del cas Gürtel. Allà va exculpar-se de les acusacions de corrupció de la següent manera: “Podent disposar d'una cosa que es diu la llotja del Bernabéu, per on passen ministres de tots els partits, pensar que els senyors Villar Mir o Florentino Pérez faran servir el gerent del partit i el senyor de l'agència de viatges del partit perquè els organitzin l'adjudicació d'obres públiques no s'ho creu ningú, és una autèntica broma”.

I, com a conseqüència d'això, de poder exercir el veritable poder, l'espanyolisme que representa Florentino Pérez ha decidit que ell és més important que l'espanyolisme que representa “La Roja”. I quan tu et creus ser la veritable representació d'Espanya, a l'interior i a l'exterior del país, necessites un entrenador i resulta que aquest entrenador és el seleccionador, quin problema hi ha? Cap. L'encarregues i te l'emportes. La manera florentinista d'entendre el món feta frase seria: “Espanya soc jo i si jo decideixo fer que una cosa que em convé a mi, mai no puc perjudicar Espanya perquè jo sóc l’autènticament important per a Espanya”.

El periodista Santi Jiménez, delegat del diari As a Catalunya, té la teoria molt més elaborada i argumentada. Segons ell, a Florentino li molesta la selecció espanyola i quan la selecció espanyola va començar a guanyar, va sentir-se desplaçat del paper que creia que ha de tenir i això va neguitejar-lo. I en Santi diu que la cosa no ve d'ara. L'any 1966 el Real Madrid va guanyar la Copa d'Europa amb un equip format per 11 espanyols i ja llavors va haver-hi una campanya de la premsa de Madrid defensant que la selecció que havia de jugar el Mundial d'aquell any a Anglaterra havia d'estar formada per jugadors blancs, perquè Espanya eren ells i els jugadors dels altres equips, allà no hi tenien res a fer.

Seguint aquesta teoria, afegeix ara un servidor, això explicaria per què mai va quallar la idea que tenien alguns ideòlegs del PSOE zapaterista d'aprofitar els èxits de la “selección” per crear un imaginari plurinacional al seu voltant. A part del florentinisme, el PP també s'hi hauria oposat, en primer lloc perquè la idea no era seva, però sobretot perquè significava cedir la seva idea de l'Espanya d'exclusió de la perifèria i acceptar una Espanya inclusiva que els faria perdre quota de poder i haver de fer cessions en el control d'alguns centres de poder.

(Per cert, li recordo que ZP, culer declarat, mai va anar a la llotja del Camp Nou, mentre que els presidents espanyols passegen per la llotja del Bernabéu com pels despatxos de La Moncloa).

I això també explicaria per què les demandes de pantalles gegants als carrers catalans per poder polititzar els partits de la selecció en benefici unionista sempre venen de Ciutadans i el seu entorn i mai del PP.

Total, que el dit de Florentino ens ha tornat a assenyalar que el nacionalisme espanyol oficial realment és patriotisme personal i que la bandera és una excusa per no perdre contractes i adjudicacions i, sobretot, que no els tinguin els altres.