Avui és un d'aquells dies que has de mirar-te la TV, sentir la ràdio i llegir els diaris (de paper i digitals) amb màscara i guants. Avui és un d'aquells dies en què l'assassinat d'un nen permet un campi qui pugui a la recerca d'audiència i clics. Avui és un dia on tot està permès, això sí, diuen que en nom de la informació, el periodisme, el servei públic, la commoció social i el bla, bla, bla.
I per als responsables del desori, la pregunta sempre és la mateixa i no em cansaré de fer-la en casos semblants: “Vostè voldria que els mitjans tractessin l'assassinat del seu fill d'aquesta manera?”. Si la resposta és afirmativa, endavant amb la misèria moral, però dubto que algú s'hi apuntés.
Els programes matinals de les televisions privades han dedicat aquest dilluns el 100% del seu espai a tractar el tema. Més de quatre hores monogràfiques. El problema és que un cop has dit que el cos del nen ha estat trobat i que hi ha una persona detinguda en relació al cas, ja està tot dit. La notícia s'ha acabat aquí. En 30 segons. I resulta que encara has d'omplir tres hores, cinquanta-nou minuts i 30 segons. Per tant, la resta és espectacle, morbositat i especulació. Gent parlant per parlar, hores i hores, de coses sobre les quals no en tenen ni idea. Parlant d'un tema del qual tot el que en saben és el que els han explicat i el que han sentit. I experts pontificant sobre la personalitat d'una presumpta culpable a qui no coneixen de res. Entrevistes al director de l'escola del nen que, pobre home, què volen que expliqui? Que el nen anava a escola, jugava i tenia amics a classe. I això, senyors meus i senyores meves, què aporta a la informació dels fets, a la notícia? Res. De res.
I, què aporta publicar aquesta foto en portada? Una imatge privada, ho recordo per si s'oblida...
I després hi ha els ressentits amb la humanitat que aprofiten per girar la truita, forçar l'argument i poder dir: ho veuen, no em fan cas i això que ha passat jo ja ho deia. I què deia? Que les feministes són culpables i ens volen fer culpables als homes, que som innocents. L'exemple suprem és Federico Jiménez Losantos. Sí, ja sé que cada cop algú el cita ell està encantat de la propaganda, però crec que avui cal sentir el que ha dit. Encara que sigui per saber d'on surt el pensament que després expressa molta gent. O, si vol, es tracta de saber el que pensa molta gent i que ell recull per fer-s'ho seu i retornar-ho a l'opinió pública. Dura més de dos minuts però paga la pena:
Si ara no té temps i vol deixar-ho per a després, li faig un resum textual: “Ayer toda España se conmovió con el asesinato del pobre Gabriel y la detención de una mujer, la pareja del padre del niño. Una mujer asesina, inmigrante y de color. Lo tiene todo para ser inocente y, sin embargo, igual que cualquier hombre, ha matado. Y ha hecho algo peor, haga fingido dolor en televisión y al lado de los padres del niño, ha hablado con los medios y se ha adornado en las redes sociales. ¿Y no habíamos quedado en que la violencia en España era masculina? ¿En que las mujeres no mataban? ¡Pues matan! En el último año han muerto 23 niños en España, 16 de ellos, a manos de sus madres”.
I al mig d'aquest fangar, alguns mitjans relacionats amb grups autoanomenats "identitaris", allò que abans en dèiem d'extrema dreta, aprofiten per colar-te un missatge racista:
I, a continuació, l'ull per l'ull de les societats primitives.
I per rematar-ho, els partits polítics que aprofiten la situació i els efectes d'hipersensibilització provocats en la societat pels mitjans que inflen i inflen el globus, competint a veure qui diu que serà més dur en l'aplicació de la llei.
Un despropòsit darrere un altre on la sensatesa la posa l'única persona que tindria dret a perdre els papers: la mare del nen. Ella, que ve de la gran tensió d'aquests dies i del terrible desenllaç, és l'única que, fruit de la desesperació, podria demanar pena de mort per a la presumpta assassina. La mare, que té dret a cridar i a desbarrar fins a caure esgotada, és la que des del dolor més absolut demana seny, prudència i passar pàgina. Aquest matí ha trucat a Onda Cero i ha dit això:
Lamentablement els hiperventilats i els que veuen el cas com una manera de fer negoci, ni se l'escoltaran.