Estem en ple efecte carxofa. Cada dia anem traient una fulla de la part de fora, cosa laboriosa i que embruta les ungles, però necessària per arribar al cor, que és la part tendra que es menja. I el cor és el pacte que permetrà Pedro Sánchez tornar a ser president del Gobierno. A la segona ha anat la vençuda. I la fulla d'avui es deia Advocacia de l'Estat, que ha comparegut a missa i repicant, nedant i guardant la roba i xarrupant i bufant. Tot a la vegada. No fent feliç a ningú del tot, rebent les crítiques de tothom i passant-li la pilota al Tribunal Suprem del “contigo empezó todo” perquè ells apliquin la seva sentència, que per això és seva. Amb elegància, això sí.

El pacte està fet. Fa setmanes. Totes les fulles de carxofa que han anat desapareixent amb paciència ens hi duien. I tothom ha fet el seu paper quan ha calgut i de forma mil·limetrada. Serà el 5 o el 7, el 4 o el 8. Tant se val. La qüestió és que serà. I quan sigui, començaran a passar coses. Moltes coses. I molt intenses. La digestió tindrà rebombori. Perquè la carxofa és flatulenta. Molt.

Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde, abans de ser ministre de Defensa d’Aznar i ambaixador al Regne Unit sense saber anglès, va inventar el concepte de la Tercera Cambra. Consistia (i consisteix) en el fet que tot el que no es podia guanyar al Consell de Ministres, ni al Congrés dels diputats ni al Senat, bàsicament perquè ni el seu partit governava ni tenia majoria parlamentària, es guanyava als tribunals. Per què? Perquè el PP allà sí que tenia majoria. Separació de poders en diuen. I ara veurem allò, però amb folre i manilles. I les manilles seran VOX. Jo ja començaria a dissenyar la T-Ribunals, una targeta de transport amb viatges infinits. Perquè ens passarem la vida tribunal amunt, jutjat avall.

El primer exemple el tenim amb l'aparició en plena carxofada popular de la Junta Electoral Central (JEC), amb majoria pepera, que no se sap com ha acabat tenint unes atribucions que és com si un àrbitre del VAR sortís a rematar els córners. Total, que si la JEC no fa una Advocacia de l'Estat, i en comptes de rebotar on toca el cas Quim Torra i la pancarta al balcó del Palau, va i se'l queda, la carambola que veurem serà digna de les que feia el Mestre Parera al Nadal a Tres Bandes de TV3.

Quina carambola? Doncs que per torpedinar el pacte PSOE-Podemos-Esquerra, el projectil impacti en el Govern en forma d'inhabilitació del President i que a Catalunya acabem anant a votar en plena època de floració dels rosers.

Pedro Sánchez serà president, però prendrà possessió ja assegut directament al volant d'un 4x4 amb el qual haurà d'intentar superar un Dakar pel desert on hi participarà sense mapa i amb un terreny amb més trampes que una pel·lícula de xinesos. Quan cregui que hi trobarà terreny dur, li apareixeran dunes. I viceversa. Quan cregui que el terreny puja, serà un miratge i baixarà en picat. Centenars de pedres li foradaran el dipòsit de la benzina i els vidres. I les rodes tindran més claus que una convenció de faquirs.

Habemus pacte però, com va dir aquell... “He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com òrgans judicials de tota índole prenien decisions més enllà d'Orió. He vist raigs C que brillen en interlocutòries lliurades a la Porta de Tannhäuser”. I això només serà l'aperitiu del que succeirà després a Catalunya, on en comptes de conduir pel desert, hi veurem una baralla de galls. I de la mateixa raça...