Avui l’Estat ha pres una decisió. I ara l’Estat haurà d’assumir i afrontar les conseqüències d’aquesta decisió. Polítiques i ciutadanes.

Però abans, l’argument que sosté l’afirmació que ha estat l’Estat qui ha pres la decisió, violant d’una manera flagrant la separació de poders. Miri aquest piulada i observi la data en què va ser feta:

Si fa quatre dies ja es donava per descomptat el que succeiria avui, vol dir que la decisió estava presa. I, el més greu, tothom que remena les cireres a Madrit (concepte) ja la sabia. Veurem com afronta l’Europa democràtica aquesta evident vulneració de l’estat de dret.

Anem ara a les conseqüències polítiques. Quan els tempos per afrontar la situació havien dividit l’independentisme, quan les esquerdes eren evidents, la presó de Sánchez i Cuixart uneix i reforça el moviment i hi afegeix els comuns i el PSC, que ja han condemnat les detencions. En aquest moment PP i Ciutadans es queden sols i aïllats al Parlament. I al país. Entre tots dos, una alcaldia.

En la vessant social, avui ja hi ha persones al carrer i aquest dimarts el país s’omplirà de milers de catalans. De manera pacífica i indignada. No hi haurà grups ultres agredint ciutadans, ni amenaçant periodistes, ni barallant-se entre ells a cops de cadira i amb una total impunitat. Ni hi haurà la ultradreta impedint que càrrecs electes surtin d’un pavelló de Saragossa o que la gent es manifesti a València. Això només passa quan es manifesten altres. I en dies com avui cal recordar-ho.

Sis anys de Diades amb milions de persones al carrer sense un sol incident. Altres que s’omplen la boca amb la paraula llei no poden dir el mateix. És així. La gran diferència és que quan qui provoca incidents és la ultradreta, aquí mai no passa res. Ni un sol detingut. Ni unes excuses dels organitzadors. Aquesta és la seva democràcia i la seva llei.

I ara la gran pregunta és: quina serà la resposta de l’Estat a aquestes concentracions previstes? La mateixa que la de l'1 d’octubre? Si llavors Europa ja va censurar durament la democràcia espanyola per la seva violència desproporcionada, què esperen que passi si hi tornen, ara que ja estan avisats? Optaran pel “A por ellos, oé"? O bé Rajoy permetrà que la gent prengui el carrer? Si ho fa, Europa veurà les imatges. Podrà suportar la pressió de l’opinió pública i els mitjans de comunicació que no controla? I, en clau domèstica, podrà suportar la pressió dels seus sectors hooligans reclamant més mà dura “para que aprendan”. Sí? Segur?

De moment, el diàleg ha estat assassinat per l’Estat, a l’Audiència Nacional i amb una ordre de presó. Ha començat la segona fase del conflicte i l'Estat ha optat per la via del broc gros.