En els últims cinc mesos han passat tantes coses i tan bèsties que tot just ara tenim una mínima pausa com per començar a tenir una certa perspectiva que ens permeti iniciar el camí d’entendre què ha succeït. Ah, per cert... Si justament ara comencem a tenir una certa pausa, imagini's d'on venim...
“No habrá referèndum”. I patam! “No habrán urnas”. I patapam! “No habrán papeletas”. I repatapam! I no van poder suportar-ho. El 9-N ja havia estat dur, però això era excessiu. I van decidir que s'havia acabat la broma i que ens la farien pagar a tots els catalans. I aquest “tots” és molt important. Perquè la maquinària del 155 que ha vingut per quedar-s'hi té quatre potes: l'econòmica, la mediàtica, l'educativa i la judicial. I totes elles ens cauran a sobre sense distingir indepes, unionistes, equidistants i els que no saben/no contesten. Aquí lleparem tots. I l'unionisme del “a por ellos” hauria de començar a saber que quan ho diuen estan dient realment “a por nosotros mismos porque resulta que ellos somos nosotros”.
Mirem-nos, doncs, aquestes quatre potes que suporten el 155 etern.
Econòmica. L'ordre de Madrit (concepte) és “si voleu arreplegar alguna cosa, marxeu tots d'allà i veniu cap aquí”. De moment aquesta conclusió és fruit de l'observació. Aviat en tindrem les proves. Només caldrà asseure's i esperar quins contractes ofereix l'Estat a segons qui i quins no ofereix a segons qui.
Mediàtica. A Madrit (novament concepte) estan realment convençuts que la “culpa” de la xifra d’indepes és dels mitjans de comunicació públics. I l'objectiu és desactivar-los. D'aquí ve la inicial campanya de difamació, que ja ha fet forat, a la que ha seguit (i seguirà) l'ofegament econòmic. Però a banda d'intentar que els “seus” mitjans nodreixin d'ideologia nacionalista espanyola el màxim de societat catalana, darrere d'aquesta estratègia hi ha l'objectiu d'augmentar la quota d'audiència i, per tant, fer més negoci. Vaja, que hi ha molta pàtria, però també hi ha molta cartera i agrair a grups mediàtics catalans els serveis prestats a la causa unionista.
Educativa. Des del principi, la campanya a favor de l'educació “en la llengua que decideixin els pares” ha estat basada en una mentida. Mai s'ha tractat dels drets individuals sinó de negar els drets col·lectius als altres. Des del principi, l'objectiu ha estat intentar dividir la societat per raó de llengua. Dues Catalunyes. La Catalunya trencada d'Aznar. Com que la immersió crea el paradigma del “tots” on jo no controlo el mecanisme i quedo diluït, intento carregar-me el mecanisme perquè hi hagi un “ells” i un “nosaltres”. Passat a la manera d'actuar d'un nen de P3 seria “si jo no tinc sempre la joguina que és dels dos i no juguem sempre al que jo dic, trenco la joguina”.
Judicial. Des del principi, l'Estat, el Gobierno i els seus mitjans de comunicació afins han justificat la seva total i absoluta vulneració de la legalitat (qui ens defensa als ciutadans d'aquesta justícia?) argumentant que a Catalunya hi havia hagut un cop d'Estat. I, esclar, ja se sap que els cops d'Estat són violents. Com també va ser violent l’1-O, quan l'actitud totalment pacífica de la gent va obligar la policia a usar la violència. Sembla broma, però ho diuen textualment les diverses interlocutòries que han anat servint per empresonar o per mantenir en presó provisional a mig Govern i als líders de les dues entitats civils que han organitzat les diverses diades de l’11-S. Per cert, torna a semblar broma però a les interlocutòries judicials es diu repetidament que aquelles van ser unes manifestacions violentes perquè s'hi va inocular als catalans tumultuaris el virus de l'odi a Espanya.
Cortar-pegar. El guió es va repetint una vegada i una altra en cada paper que surt de la justícia espanyola. Es tracta de presentar l'independentisme com a violent per poder encolomar a qui calgui els delictes de rebel·lió i de sedició, que són dels més greus del codi penal. Però, ai las, quan aquesta estratègia seva arriba a Europa, allà la farsa queda al descobert. I llavors és quan, a corre-cuita, l'Estat retira la famosa euroordre. Per què? Perquè Europa li diu a Espanya que els seus arguments són inconsistents i que no s’ajusten a dret. De la mateixa manera que també queda desmantellat l'argument de la separació de poders amb una sola pregunta: qui comença el procediment per empresonar el Govern i els Jordis? Fiscalia. I, amb quins arguments? Els mateixos que fan seus el Suprem i l'Audiència Nacional. De qui depèn Fiscalia? Del Gobierno. De qui depenen el Suprem i l'Audiència Nacional? De l'Estat. De qui són empleats els membres del Gobierno? De l'Estat. Com va dir el poeta: “blanc i en una ampolla? És orxata!
Doncs no hi ha més preguntes, senyoria. S’aixeca la sessió. Demà a les 10 entrenament a porta tancada...