Atenció, atenció! Canvi a l'alineació de l'actualitat. Surt del terreny de joc la vaga de taxistes i al seu lloc hi entra Veneçuela.

Veneçuela, m'està dient? Què vol que li expliqui de Veneçuela? Jo de Veneçuela ho sé TOT. Però tot de tot. Sí, perquè ara tots som experts en Veneçuela i tots tenim una opinió sobre què hi ha passat allà les últimes hores. Ei, i no en parlem amb la boca petita, no. La vehemència dels arguments és de magnitud 23 a l'escala de Richter, que només arriba a 12.

Ahir no en teníem ni idea de qui era Juan Guaidó, però avui en parlem amb tanta familiaritat que sembla que per Sant Esteve mengéssim els canelons amb ell. I, au, d'en Tito taxista passem a en Juan veneçolà.

I, sí, quan fa 24 hores va esclatar la cosa, més d'un va tenir dubtes a l'hora de triar a favor de qui anava. Perquè ja se sap que aquí es tracta de prendre partit. Però de seguida vam trobar el camí correcte. ¿Em considero de dretes i liberal? A favor del Guaidó. ¿Em considero progre d'esquerres? A favor de Maduro. Passa com amb Palestina i Israel o les nuclears, que tries en funció de com et vols etiquetar ideològicament.

I semblaria que després del que hem vist publicat sobre el procés en segons quins mitjans, el més prudent seria callar. Per si de cas. Per allò de no fer el ridícul i tal. Doncs no. Pel broc gros i sense manies. Imagini's vostè què deu pensar un habitant de Maracaibo sobre el procés si ha llegit segons què escrit per segons qui o si ha vist segons quins programes de TV.

Que, per cert, amb això de les informacions... ¿Quan una cosa és colpisme i quan no? Sisplau, podrien passar-nos unes instruccions? És que jo ja m'he perdut. Els mateixos, exactament els mateixos, que parlen del colpista Puigdemont consideren que Guaidó ha fet el més normal del món i que això seu no és cap cop d'estat. Ah, i amb les instruccions del que es considera o no colpisme, si pot ser, n'adjunten unes fotocòpies sobre què és la llei i quan la compleixes i quan no. Perquè resulta que voler votar és fer un cop d'estat vulnerant la llei i fer fora un president votat per la gent és posar fi a una dictadura. I un servidor, com que és limitadet, no acaba de pillar-ho.

De tota manera, el més bonic és l'estona que hi dediquen a Veneçuela i l'interès i la passió que hi aboquen. Com si Veneçuela fos una província espanyola. Per què tot això, es preguntarà vostè? Bé, Veneçuela és la Catalunya americana. Veneçuela és a la política espanyola el que Catalunya va ser a les eleccions andaluses o al Parlament d’Extremadura. Veneçuela és un porc del qual els partits i els mitjans espanyols d'extrem centre ho aprofiten tot per fer embotits patriòtics. Veneçuela és la manera que l'extrem centre ha trobat per mobilitzar els seus a base de demonitzar els altres. Veneçuela és una arma llancívola perfecta en el debat polític del 2019.

Veneçuela és perfecta per posar la línia a partir de la qual es situen els bons i els dolents. I els dolents, naturalment, sempre són els altres...