Passa pel seu costat. I vostè ni se la mira. Per què hauria de fer-ho si aparentment és una persona normal? Com qualsevol altra. Externament no hi ha res que la faci diferent. Cap signe indica que, si per aquesta persona fos, vostè possiblement ja no caminaria gaire més pel carrer. Ni pel seu costat ni pel costat de ningú. Per què?

Bé, perquè vostè potser és un immigrant. I, a més, pobre. I potser té un color de pell tirant a fosquet? Síiií? A veure, els immigrants blancs que viuen a les zones altes els agraden molt, però els pobres i amb pell torradeta... això sí que no! Per tant, si aquest fos el cas, vostè ja no tindria dret a anar pel carrer. Fora! O potser vostè és homosexual. Ah sí? Vaja, vaja... Escolti, aquí no volem gent viciosa, o sigui que fora també! I també fora si vostè fos “comunista”. ¿Ah, què no sap què inclou exactament el concepte “comunista”? Sap José Bono? Sí coi, és aquest que ara ens duu un tupè de líder d'una banda de rockabilly. Se situa? Doncs agafat com a referència, des d'ell i tirant cap a l'esquerra, tot el que hi trobi és comunisme.

I fora també si vostè és feminista, indepe, ateu, nudista, antimilitarista, pacifista, ecologista, maçó, fa ioga, li agrada Txarango i no li agraden les curses de braus, mira pel·lícules subtitulades mentre menja quinoa i considera que la Terra no és plana. Bé, i fora també si vostè és nacionalista dels que són dolents. Perquè com bé sap, i si no ho sap ja li ho dic jo, el món es divideix entre els nacionalistes bons, que són els que es defineixen com a antinacionalistes, i els altres. I els altres són perniciosos per a la societat. I escolti, a part de tot aixpo, fora també en general.

Efectivament, un virus molt perillós recorre el planeta aquest final del primer quart del segle XXI: el del feixista asimptomàtic. És un feixista que es fa dir “liberal”, una apropiació nominal que faria ressuscitar John Locke, vomitar, i tornar a la tomba on reposa tranquil·lament des del 28 d'octubre del 1704. El feixista asimptomàtic diu que els feixistes són els altres i sempre va acompanyat de dos camions cisterna. En l'un hi porta el populisme i en l'altre les fake news. I es passa el dia buidant-ne el contingut sobre la ciutadania per, corre-cuita, tornar a carregar-los i poder tornar a descarregar el seu contingut. Sense parar. Però, esclar, els populistes i els que menteixen i manipulen sempre són els altres.

El feixista asimptomàtic és partidari d'usar la mà dura i amb molta contundència contra els que surten al carrer a protestar. Sobretot si els que protesten no són ells. Ells sí que poden sortir, perquè quan ho fan denuncien el totalitarisme dels altres. Perquè els totalitaris que volen imposar les seves idees per la força també sempre són els altres. I denuncia com a excessos de la democràcia els moviments que aquesta fa per protegir-se dels feixistes asimptomàtics que pretenen destruir-la. I intenta coartar la llibertat dels demés amb l'argument de que són “els demés” qui volen imposar una dictadura.   

Mitjans de comunicació que passen per ser normals, allotgen desenes i desenes de feixistes asimptomàtics que aprofiten aquestes tribunes, tan privilegiades com ben greixades pressupostàriament, per escampar el seu virus. I des d'ells estant, es passen la meitat del temps amb el populisme i les mentides i l'altra meitat queixant-se de que els volen silenciar. Per què? Perquè són incomodes i diuen les veritat que “els comunistes i els indepes terroristes” no volen que se sàpiguen. Sort en tenim d'ells que, amb una valentia digna d'elogi, ens avisen dels perills existents al nostre voltant per culpa “dels altres”. Això sí, mai acabes de saber d'on surten les misses d'aquests mitjans, que no són precisament baratetes, perquè si una cosa es paga bé a Espanya és el quilo de feixista asimptomàtic. Bé, i del que no és asimptomàtic, també.

Però no només els trobarà als mitjans de comunicació, noooo. Són a tot arreu. En política, als cossos de seguretat, a la justícia, a tota mena d'organismes públics, als bars prenent una cervesa, a l'oficina, a la cua del pa, a la fàbrica, al tren, al mercat, al gimnàs (ara quan els tornin a obrir). Estan per tot arreu. I el pitjor és que semblen persones normals, però ho van contaminant tot. Cada cop més. En silenci. I si no hi som a temps, quan ens en adonem, serà massa tard.