Bé, aquesta afirmació del títol no és del Suprem, però segur que ho pensa. I si no ho pensa, no pateixi, una trucadeta i solucionat.

Plas, plas, plas, ovació de gala pel Tribunal Suprem que, per fi, ha posat una miqueta d'ordre en aquest desafiament permanent de qui no compleix la llei amagant-se darrera de la demanda antidemocràtica de pretendre votar.

Sí, perquè mentre un munt de sediciosos es passen el dia vulnerant la legalitat (urna amunt, urna avall), hi ha honrats i rectes representants públics que treballen per dignificar-la. La legalitat, vull dir. I per això s'ha decidit no admetre a tràmit la querella contra l’ex ministre Fernández Díaz i l’ex cap de l'Oficina Antifrau per aquella simpàtica conversa coneguda com la trobada de “els hem destrossat la sanitat”.

No hi ha res més ajustat a la legalitat que el ministre de l’Interior d’un Estat xerri amb un jutge nomenat específicament per combatre la corrupció per veure com poden fabricar proves falses per acusar altres persones. És la llei en estat pur.

En un Estat de dret inspirat i il·luminat per una sacrosanta llei divina anomenada Constitució, la normalitat és que es produeixin suposades converses com aquesta que l'adjunto a continuació:

  • Què, anem a per ells ja d'una santa vegada?
  • No tenim res, però el meu cunyat sap fer anar el photoshop. Va fer un curset per correspondència i van regalar-n'hi un de “Aprengui a tocar la guitarra com els àngels”.
  • La guarda?
  • No, se la va vendre...
  • Parlava de la guarda, referida als àngels. No de la guitarra. Però tant se val, que em prepari uns comptes falsos a Suïssa, Liechtenstein i Islàndia...
  • Islàndia és un paradís fiscal?
  • No, però a Húsavik, un poblet de 2 mil habitants, hi ha un museu del penis...
  • Perdó?
  • De tota mena d'animals. Marins i terrestres. Inclòs el de Paul Arason, amic del director del museu. Van amputar-li un cop mort. En total n'hi ha vora 300.
  • Ministre, em permet que li digui que no estic entenent res.
  • Has entès de que és el museu, oi? Vull dir, que saps que hi exposen?
  • Sí...
  • Doncs per allà mateix és per on em passo jo la llei.
  • Puc jo també?
  • Per això t'he fet venir!!! I ara, si em permets, vaig a reservar ja les portades per demà i a dir-los com vull que titulin. M’agrada l'olor a independència dels mitjans pel matí!!! Ah, i porta'm un Vichy...

Per tant, és evident que, com diu el Suprem, aquí no s'ha comés cap il·legalitat. Al contrari, la il·legalitat és de qui li fabriquen informes falsos i no presenta cap prova per desmentir-los. Alguna cosa deuen tenir a amagar si fan això...

De la mateixa manera que en aquella gravació que vostè, un servidor i tothom va escoltar, sí, s'hi diuen algunes coses que potser grinyolen, però són interpretacions afinades d'una realitat que no sempre és la que sembla. Vostè creu que escolta unes coses, però resulta que el que s'està dient realment són unes altres. No serà que vostè també té alguna cosa a amagar? Si em fa el favor, ara quan acabi de llegir això, comprovarem les seves dades, no fos cas.

En resum, prou ja de polititzar la justícia! ¿O era judicialitzar la política? Judicialitzar la justícia? Potser era polititzar la política? Ai, ara mateix no li sabria dir. Bé, és igual, deixin treballar conjuntament a l'Estat amb sí mateix perquè apliqui la llei de la millor manera possible. De la millor manera possible per l'Estat, naturalment.

Perquè la llei mereix tant de respecte que no es pot deixar en mans de segons qui. I menys en mans de jutges que pretenguin aplicar-la segons el seu criteri.

Visca la separació de poders!

Separem el poder judicial de la justícia!

Totalment!!!