Durant les últimes hores segurament vostè ha rebut un missatge com aquest. I per diverses bandes. I de contactes que no ho hauria imaginat mai:

Sí, és la convocatòria per veure un documental emès pel Canal 33 aquest dissabte. Elaborat per Metromuster i l'Observatori DESC, denuncia els fets succeïts el febrer del 2014 a la platja del Tarajal (Ceuta) que van saldar-se amb la mort de 15 immigrants subsaharians que pretenien creuar a Espanya. El missatge adjuntava aquest enllaç:

I buscant una miqueta arribaves a aquest tràiler:

Aquí no analitzem el contingut de denuncia d'aquest reportatge, més o menys partidista depenent de cada espectador, sinó la vessant mediàtica. I la manera com s'ha gestionat la seva viralitat recorda molt a Ciutat Morta. ¿Recordem què va passar el 17 de gener del 2015, curiosament d'ara fa dos anys?

El Canal 33 va emetre aquell dia "Ciutat Morta", on s'explicava una versió dels fets de l'anomenat "Cas 4F", quan durant una festa en un local okupat del centre de BCN, un membre de la Guàrdia Urbana va acabar en estat vegetatiu per un cop rebut encara no se sap exactament per qui. Temps després una noia va suïcidar-se per la pressió rebuda després de ser acusada de formar part del grup agressor. La noia havia anat aquella mateixa nit a l'Hospital del Mar per un accident de bicicleta i va ser detinguda perquè se la va identificar pel pentinat poc habitual que duia i que, segons la policia, coincidia amb una persona vista al lloc dels fets. 

Aquell dissabte, el boca a boca (o el passa-ho a passa-ho) va funcionar amb tanta potència que el programa Sala 33 va ser el més vist del dia a Catalunya: 569.000 espectadores i una quota de pantalla del 20%, unes xifres que serien espectaculars per qualsevol canal generalista. La viralitat va ser decisiva en aquests resultats, però també hi va ajudar molt la publicitat obtinguda gràcies al jutjat 25 de BCN, que va censurar cinc minuts del documental en considerar que s'hi vulnerava el dret a l'honor de l'excap de la Guàrdia Urbana de BCN, Víctor Gibanel. Ah, per cert, en un sol dia aquests 5 minuts que el jutge no volia que veiéssim van ser vistos a internet per 250.000 persones, cosa que demostra que alguns encara no han entès com funciona aquest segle. 

Aquest dissabte no hi ha cap jutge pel mig, però si el Passa-ho. I una gran novetat: la contrapropaganda. Com que la crida ha sortit del diputat de CSQP, Albano Dante Fachín i de la seva parella, la diputada d'En Comú Podem al Congrés Marta Sibina, sectors indepes han fet córrer aquest missatge: 

Veurem quines reaccions hi ha al reportatge, quines conseqüències té i, sobretot, quina audiència aconsegueix.

En Donald Trump ja comença a renyar

Encara no ha pres possessió i el vídeo de la seva primera roda de premsa com a president electe ja passarà a la història del periodisme i de la política. I el pitjor és que vostè i jo sabem que això només és un aperitiu. Vostè i jo sabem que Donald Trump ens oferirà altres vídeos històrics que superaran aquest. I amb escreix. 

I com més em miro el moment, com més observo els gestos i el tractament que el president dels EUA dispensa al periodista de la CNN Jim Acosta, més em pessigo a veure si realment això és real...

Escolti, és que divendres vinent aquest senyor no es convertirà en el president del pàrquing d'un dels blocs de Marina d'Or. No, no, aquest ciutadà serà president del país més poderós del món!!! 
Però, sap una cosa? Aquest senyor no és un extraterrestre que ha caigut del cel sinó que ha estat triat per una majoria de persones amb dret a vot, moltes de les quals troben fantàstic aquest comportament i altres de pitjors i que, precisament per això, el van votar. I, sap una altra cosa? Que una part de culpa de que aquest individu sigui el president del país més poderós del món és de Hillary Clinton. La seva mediocritat, prepotència, pretesa superioritat moral i progressisme de basar xinés va fer que molta gent es quedés a casa per no votar-la i que altres, posats a triar, preferissin a Trump.
O sigui, el llibre de reclamacions a la senyora Hillary Diane Rodham Clinton.

El trumpisme a Espanya

Com que Trump no és encara president, el seu "règim" encara no té nom". De Pujol, el pujolisme. D'Aznar, l'aznarisme. De Rajoy, el marianisme. De Junqueras, el junquerisme és amor... i de Trump, el trumpisme?
Bé, doncs si m'ho accepta com a denominació provisional, permeti'm que parli dels primers que van auto qualificar-se de "trumpistes" hispans, publicant inclús poc dies després de la seva victòria electoral una pretesa entrevista amb Trump. Després vam saber que havia estat un qüestionari enviat via correu electrònic i respost per un conegut d'un col·laborador de la candidatura que passava per allà i que hi va veure llum. 
Doncs bé, qui s'atorga la representació "trumpista" a l'Estat, sense que ningú l'hagi desmentit encara, aquesta setmana ha publicat aquests dos titulars:
 

Bé, crec que no cal comentar res, oi?

Qui decideix el què és la veritat?

Ja sabem que Google, Facebook, Twitter, Instagram i la resta de gegants que dominen la xarxa (i la informació a la xarxa), són molt bones persones i ens ho donen tot gratuïtament a canvi de res. Bé, potser trafiquen una miqueta, però només una miqueta, amb les nostres dades. I potser venen una miqueta els nostres perfils amb els nostres hàbits, els nostres interessos, les nostres amistats, etc, etc. 
Doncs bé, ara el senyor Facebook (Mark Zuckerberg), sempre disposat a vetllar per la nostra salut mental, ha fet públic que "assumeix la responsabilitat en la difusió de continguts falsos i incorporarà a la seva xarxa social una eina per identificar-los". Paral·lelament, el servei en línia de publicitat de google ha anunciat que exclourà els llocs que es dediquin a propagar noticies falses. 
És la reacció dels que controlen la informació i el seu transport fins la població al fenomen de l'anomenada postveritat, allò que tota la vida n'havíem dit mentida, manipulació o falsedat. 
Es veu que al primer quart del segle XXI la gent actua condicionada pels sentiments i no pels fets objectius. Ah carai, quina novetat! I, esperi, que es veu que ara els mitjans de comunicació menteixen. Bé, o per ser més suaus "construeixen la seva pròpia veritat". No foti!!! De veritat? Vaja, això és nou i no havia passat mai...
Però, la gran novetat és que no serem nosaltres qui decidirem el que és mentida sinó que ho decidirà "una eina" que la identificarà. O sigui, Facebook em dirà: "miri, això és mentida, per tant ho traiem del nostre sistema". Gràcies, però... i si allò és veritat? I si el criteri de "l'eina" no és correcte, segons el meu propi criteri? El que per l'eina és una mentida, potser per a mi és una veritat absoluta. ¿No tinc dret a decidir la meva pròpia veritat? 
I si algun dia apareixen noticies negatives sobre Facebook, què passarà? Les consideraran falses? I encara que ho fossin, per què no tinc dret a llegir-les i a veure amb els meus propis ulls com alguns manipulen la realitat? Necessitem una mainadera mediàtica?
¿Va ser veritat que ETA va cometre l'atemptat de l'11M a Madrid? El president del Gobierno, José María Aznar, va trucar als directors dels diaris per assegurar-los-hi. I un diari va estar tres anys defensant aquesta teoria. Un diari que va publicar en portada el número d'un compte d'en Xavier Trias a Suïssa que no ha existit mai i que va resultar ser una informació comprada pels serveis secrets espanyols a un paio que els va estafar.
Per tant, això com funcionarà? La veritat és el que explico jo, Facebook, i la mentida és el que expliques tu, ciutadà adolescent que necessita el papà Gran Germà? 

Però, les noticies falses existeixen

Aprofitant que és cap de setmana i fa fred, li passo un enllaç on entretenir-se una estona llegint notícies falses. Noticies que, en alguns casos, encara ara consten com a certes per qui les va publicar. Bon profit.

La veritat del Cas Pujol

Des de diumenge passat fins aquest dissabte, el diari ABC ha dedicat 5 de 7 portades a Jordi Pujol i la seva família. Monogràfiques. Són aquestes: 

¿Realment l'anomenat Cas Pujol ha donat aquesta setmana tant de material com per rebre aquest tractament? La veritat del diari ABC ha estat aquesta. Qui la pot qualificar de mentida? Ara bé, realment a Espanya i al món no ha passat res més important en 5 dels 6 dies en que s'han publicat aquestes portades? Darrera d'aquest interès per aquesta família s'hi amaga només l'afany per informar o hi ha alguna cosa més? La màquina de Facebook seria capaç de detectar-ho? Ho consideraria veritat o mentida? Realitat certa o realitat induïda darrera de la qual s'hi amaguen estratègies ideològiques i subtils combats anti processistes?

La màquina de la veritat!!!

I tu més

I la sisena portada de l'ABC va ser per "informar" del Cas Trillo, però amb la coneguda tàctica del "I tu més". I poso cometes a la paraula "informar" perquè fixi's que la noticia en el fons va sobre Trillo, però Trillo no només no hi apareix sinó que la culpa és de Rubalcaba. IN-SU-PE-RA-BLE!!!

García Albiol i un que va passar-se de llest

El líder del PP català, Xavier García Albiol, va anar dilluns passat al centre comercial de l'Illa Diagonal de BCN. Un noi que despatxava en una de les botigues va demanar-li per fer-se una foto amb ell. I aquest va ser el resultat:

Efectivament, el noi va publicar la foto a la xarxa fent una ganyota i qualificant García Albiol de subnormal. 24 hores més tard ja no treballava a la botiga, que és un petit estand. Conseqüència una cosa de l'altra? Ni idea. El noi ha donat una versió segons la qual, com que va enllaçar la foto, el polític la va veure i va tornar per dir-li que el denunciaria per ultratge a l'honor i que es queixaria a la direcció del centre. Ell es justifica dient que va esborrar la foto i que va fer 4 piulades de disculpa, però que l'amo de la botiga va haver d'acomiadar-lo "plorant" per les pressions del centre. Com que no existeix ni la versió de l'amo de l'estand, ni del centre, ni la de Garcia Albiol, no tenim on contrastar la noticia. Per tant no podem donar aquesta versió com a certa.

Per cert, i el noi, un altre cop, posats a insultar per fer una gracieta sense gràcia, millor estalviar-se segons quins adjectius...

Justificant la violència contra les dones

Això s'ha publicat aquesta setmana al diari El Correo Gallego:

El diari va demanar perdó i va retirar la peça de la seva web. L'autor l'ha mantingut al seu blog, sense oferir cap explicació. I això implica no tenir cap penediment per haver-la escrit. Algunes veus, molt poques però existents, han defensat que la opinió de Molares és valenta i desafia el políticament correcte. 

Bé, si el políticament correcte s'ha de desafiar escrivint una imbecil·litat com aquesta i usant un argument tan desafortunadament masclista, millor deixar de desafiar la intel·ligència i estalviar-se embrutar paper.

El titular de setmana

Quan llegeixes això, només hi ha una pregunta a fer: cal?

I és que, sense voler-ho directament, però hi ha noticies que semblen justificar l'article del punt anterior...

La piulada de la setmana

Certament, la Policia Municipal de Bilbao ha tingut setmanes millors. Patrullant i a twitter...

BONA SETMANA! I abrigui's, que sembla ser que és hivern i farà fred...