I mentre el planeta pateix un atac informàtic global que encara no sabem com acabarà i que ha provocat el pànic, la generació digital embogeix als patis de les escoles jugant amb un senzill estri analògic anomenat fidget spinner. Si vostè té canalla en edat “fitdget” no només sap del que li parlo sinó que en té un. Sí, perquè quan va anar a comprar el de la mainada, se'n va firar un per a vostè, que ja ens coneixem tots plegats (i totes plegades).

El mecanisme és senzill: tres puntes amb un centre giratori cada una que, a la vegada, giren sobre un eix que pots sostenir amb la mà, amb el dit, amb el nas, amb el genoll o amb el que es vulgui o pugui. La història de giny, però, és més complicada. I els efectes que està provocant a les escoles, també.

Va ser creat fa uns vint anys per ajudar a nens amb autisme i TDH. La idea era que l'habilitat necessària per fer-lo funcionar i els efectes visuals que provoca en girar relaxés els nens amb aquestes malalties i els ajudés a concentrar-se. Ara molts professors es troben que a classe tothom està més pendent de concentrar-se amb el fidget spinner que dels continguts curriculars i ja han començat les prohibicions.

El més fascinant és que tenint milions de possibilitats de viure aventures digitals tan reals que semblen certes, la canalla faci moneda falsa per poder jugar amb una cosa que vindria a ser una baldufa evolucionada. Que, per cert, les baldufes 3.0 també ho estan petant i no fa pas tant era difícil de trobar segons quins models per internet perquè s'havien exhaurit. I no m'estranyaria que aviat tornés el io-io, un estri que ja trobem representat en una copa de la Grècia de 5 segles abans de Crist.

¿Consol de romàntics de quan jugàvem amb una caixa de sabates buida i la convertíem en el que la nostra imaginació era capaç de crear i que voldríem que el món s’hagués aturat allà? ¿Prevenció davant d'un món que canvia a gran velocitat i que tenim la sensació de no controlar perquè ens supera permanentment? Potser hi ha un punt d'això, sí. Però no deixa de ser interessant que el caos provocat pel famós ciberatac global convisqui amb tota la nostra canalla jugant amb un estri que podria ser de quan els nostres avis. I, tal vegada, aquesta és la prova que amb les pantalles i el núvol passarà el mateix fenomen que amb el menjar i tornarem al producte de proximitat i de temporada, però sense abandonar del tot el mundialisme alimentari.

Primer ens va fer gràcia menjar cireres per Nadal, però eren cares i, sobretot, a part de no tenir gust de res, no tenien sabor a dies llargs, a bon temps sense embafar, a anar a prendre una cervesa fresca en una terrassa i veure passar gent. Menjar cireres el dia de la Loteria ens despertava el gen de l'absurditat. I així va ser com vam acabar tornant a reclamar poder menjar les coses quan toquen i fer amanides de tomàquet amb gust de tomàquet.

I potser un cop més el camí és l'equilibri i que hi hagi una miqueta de cada cosa. Els jocs on-line més evolucionats convivint amb el patinet de tota la vida i el mango per avió al costat d'uns espinacs collits per un pagès a qui podries trobar-te’l al centre comercial dels voltats del teu poble comprant uns fidget spinner per als seus fills.

Potser...