Comença la sessió. Té la paraula per interrogar l'acusat.

―Amb la tènia, senyoria. El seu nom?

―Pep Florolos.

―Jordi Pujol... perfecte. Vostè és català?

―Sí.

―Ha estat detingut algun cop per ser català?

―Ho vaig ser una vegada per dur una bandera catalana.

―No foti! Escolti, això s’avisa... Senyoria, protesto perquè el culpable m'ha destrossat una pregunta que era boníssima.

―I van deixar-me en llibertat sense càrrecs...

―Com? Van deixar-lo en llibertat? No ho entenc. Senyoria, torno a protestar! El culpable aquí present va ser posat en llibertat a pesar de ser català! Que el detinguin ara mateix!

―Bé, ara mateix fa més d'un any que soc a la presó...

―Què em diu ara! Però, què va fer fill meu?

―Vostè sabrà. És vostè qui m’acusa...

―No intenti canviar de tema.

―No estic canviant de tema...

―Jo no he dit que vostè vulgui canviar de tema. M'està dient que jo he dit que vostè vol canviar de tema quan he dit que vostè volia canviar de tema?

―Però si ho acaba de dir.

―Miri, sap què, doncs no parlem del passadís...

―De quin passadís? Jo no he parlat de cap passadís.

―Parlant de passadissos. Aquí tinc una factura d'unes obres fetes a casa seva.

―A casa meva no hi he fet obres.

―Va construir-hi una muralla.

―Visc en un pis de 56 metres quadrats. No m'hi cap pas cap muralla.

―Aquí ho diu ben clar. Muralla!

―No, aquí hi diu morralla. És una llista de la compra on hi vaig apuntar que necessitava morralla. La morralla és el peix de platja petit. Serveix per fer brou.

―A veces veo coches!

―Perdó, què diu?

―Devastados. La sota de vastados! Camarero otro poleo-menta! Pero me saque lo otro que creo que me està sentando mal.

―Carai, si que té set?

―SET! Efectivament, set coches. He vist set cotxes. I ara ja no els veig. Ara sí. Ara no. I ara en veig dos!

―Escolti, per cert, com és que tenen una llista de la compra que és meva?

―Per tant, vostè reconeix que és de l’ANC?

―Com diu?

―Aixglugluglu no ésunjudicglugluglu pobluitic.

―Perdoni, pot ser que vostè mateix s'estigui ofegant en la misèria tot solet?

―Gràcies, no tinc més preguntes. Que passi el Delegado del Estado, el que tengo aquí colgado. Y devastado.