Sisplau, senti l'arxiu d'àudio de just aquí al damunt. És Florentino Pérez al programa "Sálvados" amb en Jordi Évole i negant la realitat. Però no la que sabem ara després del famós informe del MIT on queda totalment acreditat que els terratrèmols que es produïen a la zona els causava el que estaven fent a la plataforma Castor, sinó la realitat d'aquell moment. I la realitat és que quan el president d'ACS va negar l'evidència ja hi havia hagut terratrèmols. I no calia cap informe per acreditar que als veïns els havia tremolat la casa. I ell diu que no, que no era cert, que allò no havia passat. Amb aquell aire de suficiència. A la gent d'Alcanar i rodalies els tremolava la casa i el responsable últim ho negava i els perdonava la vida. 

I l'informe... bé, a veure, sí, calia per confirmar la veritat, però no era gaire difícil concloure que si a la zona no hi havia hagut terratrèmols, que quan van començar els moviments a la plataforma sí que n'hi va haver i quan van parar de potinejar es van acabar els terratrèmols és allò de: blanc i de xufa, a veure si serà orxata...

Però, des del punt de vista mediàtic és interessant el ressò que la presentació de l'informe sobre el que passava a la plataforma ha tingut a Madrit (concepte). Si a la reacció hi poséssim un número, aquest número seria, aproximadament, el... ZERO. Al Madrit (novament concepte) on hi governen les constructores no els interessa aquesta noticia. Ni els preocupa que cada espanyol hagi de pagar 182€ anuals durant 30 anys a la factura del gas per poder afrontar la indemnització que li paguem a Florentino perquè el negoci li va sortir malament. I, compte, que no va ser el PP qui va signar la cosa aquesta, no. Va ser el govern ZP i aquell mite mundial anomenat Miguel Sebastián. I a aquesta xifra hi cal afegir els 300 milions d'euros que costarà desmantellar la plataforma i els 16 milions anuals del manteniment. Una ganga.

I després no hi ha diners per complir amb les inversions en infraestructures que cal fer per llei. Potser la solució és que això també ho gestioni en Florentino...

Marhuenda a Piratolandia

El País ha publicat algunes de les converses del cas Lezo. Els titulars realment són llaminers:

Però per entendre com funciona el mecanisme, el millor és llegir la conversa entre Paco Marhuenda i Edmundo Rodríguez. I, sobretot, quedar-se amb la primera i l'última paraula del text: "Piratolandia". Com diu un apreciat company de la redacció d'Elnacional, la paraula és una de les grans aportacions de Marhuenda al nou llenguatge. Crec que està a l'alçada del "compiyogui".  

El PNB ens dóna la raó

Va, acceptem-ho, els catalans som una colla de victimistes que estem asseguts a la porta de casa esperant que passi Madrit per culpar-lo de totes les nostres desgràcies. Bé, doncs ara recordem el que va passar fa quatre dies quan Mariano Rajoy va venir a BCN a prometre complir amb les inversions en infraestructures que ja havia promès i que toquen per llei. Ràpidament van sortir els "losuyoydosgüebosduros" a demanar el mateix. És aquell memorable gag del Polònia:

Doncs bé, ara que el PNB ha pactat els pressupostos amb Rajoy, d'aquesta manera de funcionar ni rastre. Silenci. Res. Els "losuyoydosgüebosduros" estan desapareguts. I la premsa amiga, callada. Cap editorial dient que els bascos són insolidaris i insaciables. Cap baró pepero ni sociata obrint la boca. L'única petita crítica, a la portada de l'ABC. 

Sorprenent. Molt sorprenent. Per tractar-se del diari que es tracta i, sobretot, perquè el capital del grup que edita el diari, Vocento. és d'origen basc. Però, esclar, a pesar de que tots els bascos, del PP a Bildu, defensen al Concert, no tots els bascos són el PNB. N'hi ha que tenen altres interessos. Quins? Doncs els seus.

En canvi La Razón si que va apuntar-se a la postura oficial. I a la seva portada-editorial ja va deixar-ho clar: no patiu que no va ser amor, només va ser sexe. Vaja, només euros. Ni autogovern ni ETA:

Assassinen la Reina d'Anglaterra

I, de sobte, el senyor que s'encarrega de la intendència al Palau de Buckingham convoca el servei a les 3 de la matinada a una "reunió d'emergència" i anuncia que a les 8 del matí comunicaran a la opinió pública una cosa molt important.

Bé, molt normal no ho és això de convocar el servei de matinada. I, esclar, vam començar les especulacions. Una mort? Una malaltia? Abdicació? Divorci? I la BBC callada. I sense fer cap moviment diferent als habituals. Els que hi entenen van dir que era la prova de que no era res greu. I The Sun, el diari més sensacionalista del món, va decidir publicar que la Reina havia mort. I van quedar-se tan amples. I si ho va dir només podia ser per dos motius: ho sabia o s'ho va inventar. Amb les hores vam saber que la gran noticia era que el Duc d'Edimburg deixarà la seva activitat pública a partir de la tardor. O sigui, la noticia no era la Reina. Per tant era impossible que a The Sun els arribés un rumor sobre la Reina Isabel II i que, coses que passen per les presses i els malentesos, això derivés en la noticia de la seva mort. Per tant, no és difícil concloure que s'ho van inventar.

Ara d'això en diuen postveritat. Quan la Reina d'Anglaterra era petita i encara no regnava, ni Florentino era el putu amo, d'això en deien inventar-se les noticies i mentir. La novetat és que ara inventes i menteixes, queda enregistrat, en queden proves i no passa res.

Ah, per cert, interessant veure com un diari monàrquic tractava la noticia en portada: 

El cara a cara Macron-Le Pen, sense cap cara

Tothom coincideix en la importància de les eleccions franceses i en que el cara a cara dels dos aspirants a presidir la República era fonamental. Possiblement el debat més important dels últims anys. I cap televisió ni ràdio espanyola va oferir-lo en directe. Una llàstima. 

Això sí, aquest diumenge tothom farà programes especials sense parar. Una miqueta tard?

I dit això, bona setmana mediàtica...