Gràcies a en Benjamí Villoslada, que es defineix com a “bitòleg tecnooptimista que fa feines en immersió digital”, he recuperat una notícia de l’11 de desembre del 2017. I no només és plenament actual sinó que -sense voler-ho-  dóna una explicació a un conflicte que és com la música de molts locals: d'ahir, d'avui i de sempre. Es tracta d'una peça de Ricardo F. Colmenero publicada a El Mundo amb el següent titular: “Si Messi no ha de parlar català per què jo sí per ser metge a Eivissa”.

Qui ho va dir ara fa tres anys és Ileana Antón, neuropediatra llavors interina a l'illa balear i que en aquell moment “estava a punt de fer les maletes” ja que temps després estaven convocades unes oposicions però ella no s'hi podia presentar perquè “no sabia català” i, a més, havia decidit “no aprendre'l”. Però més endavant podíem llegir que els seus fills anaven a una escola on la llengua vehicular era el català, cosa que “li semblava molt bé”, i ella mateixa havia anat a classes de català només arribar a l'illa” perquè li agradava”. Bé, doncs si no en sabia, va aprofitar molt malament les classes, no?

I deia l'any 2017 la senyora Antón, que actualment exerceix a Múrcia: “No estic en contra del català, estic en contra de que sigui un requisit per aconseguir una plaça, va en contra dels meus principis que se’m valori perquè parlo un idioma i no tingui tant de valor el meu currículum (...) El català com a mèrit esta desequilibrat, però posar-lo com a requisit em sembla d'una ignorància suprema. Els que estan gestionant la sanitat pública ho estan fent des de la seva ideologia i no pensant en si el servei és de qualitat pels pacients”. Comentem-ho.

En primer lloc està bé que un mitjà que ha fet tant per estendre la idea de la existència dels idiomes “mallorquí”, “menorquí”, “eivissenc” i “formenterenc” i que ha donat tanta veu a qui ho defensa, se'ls escapi tota l'estona que el que es demanava a Eivissa era el català. Però anem a la cosa de Messi. No, no va aprendre català. Perquè no li va fer falta, com no aprendrà francès ni anglès ni cap altra llengua. I Cruyff tampoc va aprendre català. En canvi Pep Guardiola va aprendre alemany quan va entrenar al Bayern, tot i saber que hi seria poc temps i que no li hagués calgut. Però ho va fer. Són maneres de ser, sensibilitats, empaties i respecte pels altres.

Però és que l'exemple que la doctora creia demolidor a favor de les seves tesis, efectivament ho és molt de demolidor, però en contra. Perquè, sense ella voler-ho, estava explicant el motiu pel qual a un treballador públic se li demana saber la llengua del lloc. I no és per fotre'l, ni per caprici, ni per posar-li pedres a la motxilla i no deixar-lo anar a pixar. És precisament per això, perquè un empleat públic ha de poder atendre les persones del lloc on realitza la seva feina en la llengua d'aquestes persones. És de primer de servei públic. El problema és que el dia que van explicar què vol dir i què implica ser un funcionari públic, molta gent no va anar a classe. I després passa el que passa. No, no, no es tracta de valorar cap currículum. Es tracta de que els pacients tenen un drets i l'empleat públic es deu a ells. No se li valora a ella que sàpiga o no cap idioma sinó que els pacients es puguin expressar en la seva llengua. Aquesta és la qüestió, però aquí existeix una gran incultura sobre què és el servei públic.  

Però hi ha més. Posem l'exemple d'un cambrer o d'algú que despatxa en una botiga. Treballa de cara al públic, però no està obligat a saber la llengua del lloc, perquè no és un treballador públic i vostè pot decidir que, si no l'entén, no li fa el cafè bo, o li fot les mandarines podrides, se'n va a un altre establiment. Ara bé, una altra cosa és que aquest cambrer o aquest dependent tingui una mínima sensibilitat i un interès i decideixi aprendre a parlar la llengua dels seus clients. O al menys entendre-la, que aquest és un altre debat. Com ho l'és també que abans de la pandèmia hi havia establiments del centre de BCN on els “cambrers” no t'entenien en cap de les dues llengües cooficials al país. Ara els establiments ja no existeixen i els “cambrers” tampoc. Perquè no feien cap servei. Tampoc públic.