El jutge Llarena, l'Estat espanyol i Mariano Rajoy estan recollint ara mateix del terra els bocins del seu relat sobre la violència a Catalunya. La justícia alemanya els ha destrossat la ficció. Amb la mà oberta. Sisplau, anem dient ja adeu amb la maneta a la rebel·lió, que té una miqueta de pressa per anar marxant.
Sap aquelles pel·lícules barates de l'oest on el decorat era una fullola pintada que estava aguantada per darrere amb un parell de fustes i que si t'hi recolzaves se n'anava tot a terra? Sap els efectes especials de les pel·lícules d’Ed Wood? Sap Letícia i la seva filla gran apartant una àvia d'una foto que molesta? Doncs la imatge d'això d'avui és exactament aquesta.
I ara què? Bé, doncs aquell problema que va tenir Houston és una broma comparat amb el problema que se li ha girat a l'Estat espanyol, a la seva justícia i al seu gobierno. Alemanya, Europa en estat pur, Europa amb totes les lletres, els ha desautoritzat. Totalment. Rotundament. Els ha destrossat la base del seu argumentari. Els ha fulminat el seu relat. El que havien construït per acabar judicialment amb un problema polític. I ho han fet amb la mà oberta. I l'hòstia és d'aquelles que deixa marca. És que els hi ha caigut tot. Com un castell de frankfurts.
I ara, què diran dels alemanys? Que són uns colpistes? Que els jutges estan adoctrinats ja des de petits a les escoles? La culpa també és de TV3, que manipula alemanys? Els alemanys actuen amb odi? Són violents? Qui ha fet realment el cop d'Estat? Qui vivia realment en una ficció? Qui va construir una mentida sense fonament?
I la imatge. Ah, la imatge internacional d'Espanya. La del seu Estat, la de la seva justícia i la del seu gobierno. On queda? Van voler guanyar per 10-0. Va voler arrasar-ho tot. Van voler demostrar qui tenia la força. I la van usar. Van voler humiliar. “¡A por ellos, oé!”. “¡Que nos dejen actuar!”. I van deixar la política en mans de la justícia. La seva justícia. La que controlen. La que fa i desfà sense control. Qui jutja el jutge? Doncs al final ha estat la justícia alemanya. Perquè al món global, la justícia no pot ser local. Si ens passegem per Europa amb euros, el cabdill del poble no pot imposar la llei que li vingui de gust i com li vingui de gust.
I ara què?, ens preguntem. Bé, la lectura jurídica han de fer-la els que en saben. I les diverses possibilitats legals que ara s'obren han d'analitzar-les els experts. Però pels que ens dediquem a observar, així d'entrada veiem que hi ha 9 persones en presó provisional que hi són perquè la justícia espanyola s'ha inventat un delicte que la justícia alemanya diu que no ha existit. I a partir d'ara res hauria de ser igual. Podrà l'Estat, la seva justícia i el seu Govern seguir mantenint la farsa?
Avui soparé una Kartoffelsalat i un Frankfurt acompanyat d'una cervesa ben fresqueta. I faré postres i tot. Strudel. I depèn com, ves que no acabi endrapant una cervela, que és allò tan misteriós que tots hem vist escrit de tota la vida als frankfurts de tota la vida i que pocs han tastat.