Imaginem un govern que rep un informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (CALDHAPCE). I un cop el té, decideix que vol comunicar als seus ciutadans el més significatiu del que allà s'hi diu. En aquest cas el govern té dues opcions, explicar-ho tot o només la part que li convé per, d'aquesta manera, justificar la seva actuació que, casualment, és la que motiva que s'hagi fet aquest informe afectant aquest govern.
Dit d'una altra manera, un comitè de Drets Humans critica un Estat per haver tingut actituds poc ajustades a la legalitat i haver-li fet coses molt lletges a la democràcia, i el que fa el govern d'aquest estat és manipular-ne el contingut. I tergiversant i silenciant les dures crítiques que rep, aprofita per fer propaganda. Un gir de 360 graus, que és una volta sencera per tornar a anar a parar a la casella de sortida de la censura que genera el cas. ME-MO-RA-BLE!
Doncs bé, observi, sisplau, el fil de dues piulades realitzades des del compte oficial del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya:
Queda clar que, segons el ministeri d'Exteriors espanyol, la Comissió d'Afers Jurídics i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa “avala” l'actuació de l'Estat en la qüestió catalana i la resposta davant d'una actuació “il·legal” es va produir ajustada a dret. Ara bé, l'informe diu realment això? Si li sembla repassem coses que diu i que el Gobierno no diu que diu i on, per cert s'analitzen les situacions a Espanya i Turquia. Vaja, que tenir un company de viatge com aquest al mateix paquet ja és apassionant:
1/ s'hi demana la llibertat dels presos polítics empresonats, abandonar els processos d'extradició contra els exiliats i retirar els processos contra els funcionaris de menor rang acusats (el famós cas del jutjat 13 però també el del 18, aquest relacionat amb el DiploCAT), 2/ s'exigeix la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió però sense tornar a penalitzar els referèndums il·legals, que l'any 2005 ja van ser exclosos del Codi Penal, 3/ s'hi reclama que deixin de demanar als presos polítics que abdiquin de la seva ideologia i de les seves opinions per, d'aquesta manera, accedir a un règim carcerari més favorable o a un indult, 4/ s'adverteix que expressar opinions independentistes no és motiu de persecució penal i 5/ el conflicte és polític i s'ha de resoldre amb una negociació política i no amb el Codi Penal.
Per tant, la CALDHAPCE diu que Espanya és una democràcia? Sí. Que els presos i els exiliats van actuar il·legalment? Ho diu. Però afirma que el Tribunal Suprem i la Fiscalia van aplicar un delicte de sedició que no existeix? Sí. Que el delicte de malversació és dubtós? Sí. Que sense sedició i amb la malversació pse, pse, les condemnes són desproporcionades? Sí. Que els presos polítics han de ser posats en llibertat i els exiliats han de tornar? Sí. Que no es pot demanar a un polític que renunciï a les seves idees? No, no se li pot demanar i aquí això s'ha produït.
Per tant, si això és avalar l'actuació de l'Estat espanyol en el conflicte català, el reggaeton és música de qualitat (bé, o directament música), Umtití serà pilota d'or els pròxims 10 anys, Pablo Casado té 30 màsters, fer servir xarop de Mòdena no mereix cadena perpètua i a partir d'ara per estalviar a la factura de la llum farem rentadores a les dues de la matinada i planxarem a les quatre, mentre amb els peus elaborarem roba interior de macramé.