Hi havia una vegada un cafè que va ser per a tothom. Però el més interessant és que tu pagaves el cafè i el cafè se'l bevia un altre. És el concepte també conegut amb noms com “El negoci d'en Robert amb les cabres" o “La gran estafa”.

Li resumeixo el sistema: L'Estat preautonòmic cobrava uns impostos al conjunt de ciutadans i els donava uns serveis. Amb l'Espanya autonòmica, un invent creat per aigualir les “particularitats” catalanes, basques i gallegues, les autonomies oferien serveis, però els impostos necessaris per finançar aquests serveis els continuava cobrant i gestionant l'Estat. De tal manera que, posem per exemple, una autonomia A que es feia càrrec de la sanitat havia de pagar-la amb els diners que l'Estat li venia de gust transferir-li i quan li venia de gust transferir-los. O sigui, l'Estat feia doble negoci: s'estalviava pagar la sanitat de l'autonomia A i, a més, regatejant-li els diners que li corresponien, l'ofegava econòmicament, generant-li uns problemes que l'Estat aprofitava per dir allò de: “Ho veieu com això de les autonomies no funciona”. I sumi-li a la festa que durant un temps l'Estat tenia uns diners que no eren seus perquè havia de traspassar-lo a les autonomies i que no traspassava, però del qual en treia un benefici movent-los als mercats internacionals. Però no se'n vagi encara que ara ve el més divertit.

Quan va arribar la crisi del 2010, l'Estat va prohibir a les autonomies finançar-se als mercats internacionals i va obligar-les a passar per la seva caixa. I va inventar-se allò del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica). Funcionament del FLA? Jo, ciutadà de l'autonomia A, pago uns impostos que van a l'Estat. Per poder pagar la sanitat, l'autonomia A, la meva, demana a l'Estat la part dels meus diners que li correspon per poder pagar la sanitat i l'Estat els hi deixa mitjançant un préstec... AMB INTERESSOS! SEN-SA-CI-O-NAL!!! Mooolt més elegant que allò de l’estampeta.

Si vol, això ho passem a números. I perquè no diguin, els números del País Valencià: el càlcul dels últims anys volta els 3 mil milions d'euros en interessos. Què, és negoci o no? Recordi, estem parlant del negoci d'un estat que cobra els impostos de les autonomies per oferir uns serveis que no ofereix i que els retorna a les prestadores dels serveis, les autonomies, amb un recàrrec. Recàrrec que en el cas de Catalunya, quan va ser el cas, significava un import equivalent a la despesa de la tercera/quarta conselleria. ME-MO-RA-BLE! “Preguem vigilin les seves pertinences!”.

Per sort avui, i gràcies a la generositat que brolla de la simpàtica campanya electoral, el govern espanyol ha fet un Mago Pop-Mag Lari-Enric Magoo i ha fet aparèixer 4.682 milions d'euros per les autonomies i 821 pels ajuntaments. A compte del pagament corresponent a aquest any. Sisplau, faci l'onada amb mi per agrair aquest detall tan bonic.

I seguidament, dipositi 10€ per despeses de generositat. I prepari 20€ més per quan els vulgui recuperar.