M'ha arribat una simpàtica carta de protesta que el sindicat policial “Unión Federal de Policía” (UFP) ha enviat al director general del cos. La carta es podria titular: “A mí me hable en cristiano”, és aquesta i diu això:
Com vostè haurà pogut llegir, el senyor Víctor Manuel Duque León manifesta, en nom propi i en el dels associats del seu sindicat, la seva total disconformitat amb una decisió que ha estat presa en l'àmbit territorial del País Valencià. I aquesta decisió és que, a partir d'ara, en cada torn “d'atenció directa” que la policia espanyola presta als ciutadans hi hagi almenys un funcionari (UN) que pugui “atendre en idioma valencià”. I si es presenta un ciutadà demandant ser atès en “valencià” i en aquell moment no hi ha ningú capacitat per fer-ho, es requerirà la presència d’una persona de qualsevol altre departament perquè pugui realitzar aquesta funció. Però analitzem els arguments del senyor Duque León, que bàsicament són dos.
El secretari general de la UFP s'empara en l'article 3.1 de la Constitució (¡Viva!) que ens vam donar entre tots (i entre totes) i que, efectivament, diu: “El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”. El problema és que l'article 3 de la Constitució (¡Viva!), a part del punt 1, té els punts 2 i 3 que, textualment, diuen: “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos” i “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.
Vist això, ara vostè podria pensar que el senyor Duque León invoca la Constitució (¡Viva!) del punt 3.1 per incomplir el 3.2. O que no és capaç de llegir sencer un article de la Constitució (¡Viva!). O que és un manipulador que ignora la part que no li interessa. O que es pensa que som imbècils i creu que qui no sap llegir som nosaltres. Doncs no. El problema és que al senyor Duque León li va arribar una còpia de la Constitució (¡Viva!) on falten aquests dos punts. Errata d'impremta en diuen. Realment una llàstima.
I l'altre argument és aquell clàssic del “si ya nos entendemos, pa qué vamos a hablar en el pintoresco dialecto del otro, ¿verdad?”, que aquí ve reforçat amb el memorable moment de la carta on diu: “A ningún policía se le exige conocer un idioma distinto al suyo para ingresar en la Policía (...) y menos para atender a un ciudadano que habla su mismo idioma (...) ni se le obliga a conocer ninguno de los idiomas de los turistas que nos visitan”.
Això traduït seria: “No m'entra al cap que al CNP hi hagi un valencià o un català o un mallorquí que parlin català o algú de qualsevol altre lloc que sigui capaç de parlar-lo. Però és que a sobre a veure si ens haurem d'entendre amb els guiris en el seu propi idioma. Hòstia, que parlin espanyol i si no, que no vinguin”.
Però, sap el millor? Que amb aquest nivell, el senyor Duque León ha aconseguit no només arribar a ser policia, sinó secretari general d'un dels sindicats del cos.