Imagina la policia detenint un metge a les portes d'un quiròfan després de salvar la vida d'una persona? O detenint un bomber després d'una intervenció on ha evitat la mort de diverses persones? O a qualsevol membre d'un servei d'emergència o de rescat? Sona a cosa impossible, oi? Doncs ho dic el més seriosament del que sóc capaç: ara mateix no descarto que això acabi passant. Sobretot després del que ha succeït la passada matinada a Lampedusa.

40 persones que havien estat rescatades al mar pel vaixell Sea Watch 3 han estat 17 dies esperant poder desembarcar a port i ser ateses. La capitana del vaixell, Carola Rackete, finalment ha decidit que ja n'hi havia prou i ha decidit atracar, desobeint les ordres de les autoritats. I ha estat detinguda.

Com que una patrullera de la Guàrdia financera italiana va intentar impedir-li l'entrada a port, ara l'acusen de “resistència o violència contra un vaixell de guerra”, un delicte pel qual pot ser condemnada a una pena d'entre 3 i 10 anys. Veu, si la senyora Rackete hagués pujat a un cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar una manifestació o hagués organitzat una mobilització reivindicativa amb urnes, a més, l'acusarien de sedició, rebel·lió i malversació.

Som davant d'un escàndol de magnitud 12 a l'escala de la vergonya, que només és de 10 graus, i que obre la porta a un món nou en el qual intentar salvar la vida de la gent et pot dur a la presó. Així de bèstia, però així de real.

I, sí, ja ens el sabem l'argument aquest segons el qual rescatar persones que volen arribar a Europa fa el joc als traficants d'éssers humans. L'argument que defensa que les màfies saben que alguna ONG o altra recollirà la gent que elles llancen al mar amb barquetes de broma i que, per tant, si prohibeixes la feina de les ONG, adéu màfies, adéu pasteres i adéu immigrants. Sembla senzill, oi? Però és una barbaritat que es desfà com un bolado.

Suposem una persona amb sobrepès, que fuma, que només menja greixos i sucres i que no fa esport. El metge li diu que si no millora els seus hàbits tindrà un infart. El pacient no fa cas i acaba tenint l'infart. Què ha de fer el metge, deixar-lo morir o salvar-li la vida?  

O imaginem un bomber. Avisen que ningú vagi a la muntanya perquè farà molt mal temps, però un imprudent hi va. Què hem de fer, deixem que es mori o intentem rescatar-lo?

Si la mediterrània està plena de persones tan desesperades que jugar-se la vida és la seva millor opció per sobreviure, de veritat algú creu que la solució és impedir que els rescatin? L'alternativa que els donem és que s'ofeguin i que qui els ajudi vagi a la presó?

Ens hem tornat definitivament bojos, o què? I la resposta és sí. El problema és que qui fa això, precisament ho fa perquè se sent impune. I se sent impune perquè hi ha gent que el vota perquè faci això i coses semblants. Però aquest és un tema per un altre dia...