Avui ens hem llevat amb una notícia d'aquelles que “tothom” sabia perquè feia temps que circulava, però que ningú publicava. Amb una diferència important en relació a altres notícies d'aquestes que sap “tothom” però que ningú publica: tenia massa elements per ser, no només certa, sinó versemblant i molt possiblement certa. Sobretot per la manera amb la qual el protagonista havia transitat els últims anys amunt i avall i amb una certa impunitat.
I la notícia en qüestió és que, segons titula OKDiario, el mitjà que dirigeix Eduardo Inda, “L'imam de Ripoll va muntar la cèl·lula gihadista de la matança de la Rambla mentre era confident del CNI”.
Tal com està redactat aquest titular només és possible extreure'n la insinuació que el CNI tenia controlat aquest home mentre va preparar l'atemptat. I partir d'aquí, la imaginació de cadascú és lliure d'arribar a conclusions relacionades amb les teories de la conspiració (o no) que cregui convenients. Però, si li sembla bé, li transcric el primer paràgraf de la informació que firma Manuel Cerdán, periodista que ja signava amb Inda les grans exclusives que publicaven quan estaven a El Mundo: “Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, era confident del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en el moment en el qual la seva cèl·lula gihadista va cometre la matança a la Rambla, el passat 16 d'agost. Aquesta és la informació amb què treballa el jutjat central d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional i que està recollida en una peça separada que el magistrat Fernando Andreu manté declarada secreta”. Vaja, el titular desenvolupat i poca cosa més. Però anem ara al següent paràgraf, el segon, on se'ns diu que “els investigadors estan convençuts que l'imam tenia una doble vida davant dels seus agents de contacte” i a la vegada que passava informació i cobrava dels fons reservats, muntava el grup.
O sigui, al segon paràgraf es preocupen de desmuntar hàbilment la insinuació del titular i, d'aquesta manera, tenir una defensa davant de possibles problemes davant de segons qui. Però el que queda sempre és el titular, no el segon paràgraf. I, naturalment, la intenció era que quedés el titular. Per què? Doncs perquè si la intenció hagués estat una altra, el titular hauria estat un altre.
I, a partir d'aquí, les preguntes: Qui ha filtrat aquesta informació? Amb quin objectiu? Què i qui hi ha darrere? Doncs, ai pobre de mi, jo què sé. Diuen, diuen, diuen, però jo ara no li sabria dir.
Per cert, i sense que tingui cap relació amb això, naturalment... Avui m'ha vingut al cap el cas “Operació Catalunya”. Se'n recorda? Algú va gravar una conversa del llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, al seu despatx. I després la va filtrar. No cal ser gaire llest per suposar que això no ho va fer el gremi de cistellers. Ni gravar-la ni filtrar-la. Perquè els cistellers, com el seu propi nom indica, es dediquen als cistells no a les gravacions. I tampoc cal ser gaire llest per imaginar qui té la capacitat de fer una cosa com aquesta. Sobretot la part de la gravació. Enregistrar una conversa entre vostè i jo no té cap mèrit, però la cosa es complica quan ho fas al despatx del màxim responsable de la seguretat d'un dels estats europeus més importants.
I, sap què més m'ha vingut al cap, sense que tampoc tingui cap relació amb res? Doncs que ja fa 12 dies que el famós comissari Villarejo és a la presó acusat d'organització criminal, suborn i blanqueig de capitals. I que qui el va engarjolar va ser la jutgessa Carmen Lamela, qui justament estava de guàrdia el cap de setmana del 5 de novembre. I que, segons va publicar Patricia López a Público, al jutjat d'instrucció número 2 de Madrid hi ha un sumari (que és públic des de mitjans de juny) on s'afirma que va ser José Manuel Villarejo qui va donar a Eduardo Inda la gravació il·legal feta d'una conversa entre dos agents del CNI i tres d'assumptes interns de la policia per intentar desprestigiar-los i tapar un dels casos que l'afectaven.
I ara, tornant al tema del principi, que insisteixo no té cap relació amb tot això que avui m'ha vingut al cap, doncs que no tinc ni idea qui pot haver filtrat aquesta notícia ni per què.