Es deia Jamal Khashoggi. Era periodista i col·laborava al Washington Post. I parlo, lamentablement, en passat perquè tot apunta que ha estat assassinat.
Molt crític amb un règim de l'Aràbia Saudita que a tanta gent ha fet milionària, Khashoggi va entrar al consolat d'aquest país a Istanbul per recollir uns documents i no se n'ha sabut res més. El règim saudita diu que el periodista va sortir de l'edifici, però no n'ofereix cap prova. El diari turc Sabah afirma que el moment de l'assassinat va ser enregistrat per Khashoggi amb el seu rellotge intel·ligent i les imatges haurien estat enviades al mòbil de la seva companya, que era a l'exterior de la seu diplomàtica.
Com explica en Toni Piqué al seu compte de Twitter (per cert, una gran font per tenir molta informació sobre el cas), el Washington Post ha apostat fort per aclarir els fets i, sobretot, per generar una onada de reacció internacional:
Divendres, dia que publica la columna de Jamal Kashoggi, el @washingtonpost la va deixar en blanc (títol: “Manca una veu”), tot explicant que havia entrat al consolat saudita d’Estambul a fer uns papers i ja no en va sortir. La seva xicota l’esperava fora pic.twitter.com/TUBUrDVqXO
— Toni Piqué ن (@ampique) 13 d’octubre de 2018
Però més enllà dels fets purs i durs, que fan molta basarda, al cas hi ha un rerefons inquietant.
Un estat autoritari com el de l'Aràbia Saudita, ¿se sap tan impune com per atrevir-se a assassinar un periodista crític amb el seu règim en un tercer país sabent que no passarà res? I està tan segur de poder assumir les tímides reaccions que hi pugui haver que no necessita ni dissimular una miqueta? Assassina a la vista de tothom i tal dia fotrà un any?
Bé, potser aquesta sensació d'impunitat hem de buscar-la en el fet que l'Aràbia Saudita compra armes a molts dels països que ara haurien de renyar-la. Per valor de mooolts milions de dòlars. I entre aquests països hi ha els Estats Units d'un Donald Trump que ja ha dit amb la boca petita que estan molt enfadats, però que no deixaran de vendre'ls aquestes boniques armes perquè seria anar en contra de la seva economia.
I també hi ha aquesta Espanya que està agafada per on no sona per la venda d'armes, però sobretot pel famós contracte de construcció de cinc corbetes a les drassanes de Navantia, a la badia de Cadis, i que donaran feina a 6 mil persones en una zona amb greus problemes socials i econòmics. Ah, i tot això poc abans de començar la campanya de les autonòmiques susanístiques. Qualsevol es fot ara un tret polític al peu, oi?
O sigui, l'Aràbia Saudita se sap impune perquè el petroli li proporciona prou diners com per comprar-se tota la impunitat que necessiti. I més. I els diners són poder. I el poder són diners.
I en tot cas, per què un règim totalitari declarat no hauria de poder fer com els règims totalitaris tunejats? I, sí, estic pensant en Putin. Si els agents russos van pel món enverinant a qui creuen convenient i sense que passi res, per què no poden fer-ho altres estats? I si també ho fa el Mossad, quin problema hi ha? Què passa, que els uns tenen més drets que els altres a matar a qui els molesta? No, home (i dona), no! Els estats poderosos tenen la legitimitat de poder fer el que vulguin sense que els altres estats facin res per impedir-ho. Més enllà de gestos més o menys afectats.
Ho resumeix i ho explica la frase aquella que diu: “entre bombers, no ens trepitjarem la mànega, oi?”.