Fa trenta-sis hores que passegem això de les injeccions d'hormones femenines que el comissari José Manuel Villarejo diu que li van ser administrades a Emèrit I per calmar els seus fogots. Bé, per puntualitzar ell va parlar d'inhibidors de “tosterona”, va començar afirmant que “van suggerir” fer-ho i després va donar-ho per fet i va aclarir que això li ho va explicar Corinna Larsen. Amb tot el meu respecte per la senyora Corinna i pel senyor José Manuel, sobre aquesta qüestió concreta -la de la “tosterona”, no d'altres- la seva credibilitat és comparable a la de Putin parlant de drets humans. O la del Consejo General del Poder Judicial de separació de poders.

El cas és que mentre parlem del volcà que l'Emèrit passejava pel seu no menys emèrit entrecuix, no parlem de la resta del que va dir Villarejo. Mentre fem molta broma, servidor el primer, de les injeccions per baixar el suflé, estem passant per alt coses com:

- Que ell va reunir-se a la seu del carrer Gènova, i amb coneixement de Mariano Rajoy, amb la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, i un advocat per estudiar quina documentació sensible podria tenir Bárcenas.

- Quan, i responent una pregunta de la diputada de la CUP Mireia Vehí, va dir, textualment: “Imagini's un jutge que l'expulsen de la carrera perquè es dedica a cobrar amb coca, amb putes, amb diners i resulta que només el condemnen a dos anys perquè el seu pare és el president d'una Audiència ... Aquesta no és la imatge folklòrica de la Justícia que hem de tenir”.

- O el que va afirmar en dos vídeos que m'ha fet arribar el diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu i que són aquests:

Per si no se'ls vol mirar (o en aquest moment no pot), ràpid resum. Defensa i reivindica els GAL, n'està orgullós i es penedeix de no haver pogut formar-ne part perquè quan van proposar-li no van interessar-li les condicions.

No sé vostè, però sentint aquestes coses a un servidor se li glacen les ganes de fer més brometes sobre el voluptuós i irrefrenable priapisme de sa majestat. Perquè és que això que afirma Villarejo, i a la seu d'un Parlament, és un cop d'estat a l'estat de dret i a la democràcia. Això sí que ho és de veritat i no el que diu que ho és el clavegueram político-mediàtico-judicial habitual. Del que balboteja Villarejo només t'has de creure segons què, però aquí no estava inventant-se injeccions “tosteròniques” per fer-se el graciós i seguir desprestigiant al pare de l'actual Rei sinó que manifestava un sentiment que volia que coneguéssim. Va voler que ens quedés clar que ell anirà a la presó uns quants anys per haver creuat totes les línies i haver volgut ser més llest que l'Estat, però que en aquest mateix Estat hi ha molts altres Villarejos que pensen com ell i que, si cal, ho tornaran a fer. Ells sí que ho tornaran a fer. El que calgui. I que no fallaran si ho encarreguen a professionals i no als Amedo i Domínguez de torn que es gastaven els fons reservats en bingos de barriada i en bars plens de neons a la façana on entre servei i servei sol·licitat menjaven tramussos i bevien “cubates” de ginebra Lirios amb cola d'ampolla de dos litres.

Villarejo lleparà com un conill i escampa merda amb el ventilador, però en aquest moment n’hi ha molts altres com ell que estan fent exactament el mateix que ell feia. Perquè un Estat necessita Villarejos que injectin inhibidors de “tosterona” quan cal. Que ho facin de veritat per evitar problemes o que facin veure que ho fan per intoxicar l’opinió pública a la recerca d’uns determinats efectes.