La història ja la coneix. Hi havia una vegada un fiscal suís que investigava si era cert que l'any 2012, 100 milions de dòlars (CENT MILIONS!!!) van viatjar, tralarà-tralarà, des de l'Aràbia Saudita fins a un compte d'una fundació de la qual el rei Joan Carles n'era únic beneficiari. Aquest fiscal, airi-airó, també investiga si d'aquests 100 milions, 65 van anar a parar a un compte de Corina Larsen. La senyora Larsen, antigament coneguda com la senyora zu Sayn-Wittgenstein i que era molt més difícil de pronunciar -on va a parar-, era “una amiga especial” de qui el rei “n'estava molt encaterinat”. Bonic, no troba?

I vostè també coneix la segona part de la història, quan el Parlament espanyol, al contrari que el fiscal suís, ha decidit NO investigar el cas. Diversos grups havien demanat constituir una comissió d'investigació i el PSOE l'ha rebutjat amb l'argument conegut com el del “pa qué?”. ¿”Pa qué” investigar, si l'article 56.3 de la Constitució que ens vam donar entre tots ho diu molt clar: “La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad. Sus actos estarán siempre refrendados en la forma establecida en el artículo 64, careciendo de validez sin dicho refrendo?”.

I, què diu l'article 64.2? “De los actos del Rey serán responsables las personas que los refrenden”. I, qui referenda els actes del Rei? Ho diu l'article 64.1: “Los actos del Rey serán refrendados por el Presidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministros competentes”. Per tant, tenint en compte que l'any 2012 el president del Gobierno i referendador oficial de regne era Mariano Rajoy, seria Rajoy qui hauria de donar explicacions sobre els famosos 100 milions i no la Família Real. SEN-SA-CI-O-NAL!

I, esclar que no s'ha d'investigar res. No cal. És sobrer. Aquesta modèlica família sempre ha manifestat el seu compromís en la lluita més radical contra la corrupció. I a les proves em remeto.

Any 2014. Al seu primer discurs nadalenc, el Rei Felip ens va dir: “Las conductas que se alejan del comportamiento que cabe esperar de un servidor público, provocan, con toda razón, indignación y desencanto. (....) Necesitamos una profunda regeneración de nuestra vida colectiva. Y en esa tarea, la lucha contra la corrupción es un objetivo irrenunciable. Pero es necesario —también y sobre todo— evitar que esas conductas echen raíces en nuestra sociedad y se puedan reproducir en el futuro. Los ciudadanos necesitan estar seguros de que el dinero público se administra para los fines legalmente previstos; que no existen tratos de favor por ocupar una responsabilidad pública; que desempeñar un cargo público no sea un medio para aprovecharse o enriquecerse; que no se empañe nuestro prestigio y buena imagen en el mundo (...) Debemos cortar de raíz y sin contemplaciones la corrupción. La  honestidad de los servidores públicos es un pilar básico de nuestra convivencia en una España que todos queremos sana, limpia”.

I ens ho va confirmar tres anys més tard, el 2017: “La corrupción se mantiene también como una de las principales preocupaciones de la sociedad, que demanda que sigan tomándose las medidas necesarias para su completa erradicación y que los ciudadanos puedan confiar plenamente en la correcta administración del dinero público”.

Naturalment el Rei Felip havia recollit els valors apresos del seu pare, que és aquell que s'havia encaterinat de Corina i que l'any 2011, també en un discurs nadalenc, va dir-nos allò tan bonic de: Todos, sobre todo las personas con responsabilidades públicas, tenemos el deber de observar un comportamiento adecuado, un comportamiento ejemplar. Cuando se producen conductas irregulares que no se ajustan a la legalidad o a la ética, es natural que la sociedad reaccione. Afortunadamente vivimos en un Estado de Derecho, y cualquier actuación censurable deberá ser juzgada y sancionada con arreglo a la ley. La justicia es igual para todos”.

I tenia molta raó, la justícia és igual per a tots. I és tan igual, que per alguns encara ho és més que pels altres. Perquè com va dir el Rei emèrit l'any 2013: “La salud moral de una sociedad se define por el nivel del comportamiento ético de cada uno de sus ciudadanos, empezando por sus dirigentes, ya que todos somos corresponsables del devenir colectivo”.

Ho veu? Amb aquest compromís personal tan evident contra la corrupció, ara hem de burxar detallets sense importancia del passat? I per 100 miserables milions de dòlars. No, oi? Pa qué?