Molta expectació mediàtica aquest matí de diumenge a Badalona. Motiu? El debut en campanya de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Acte a l'aire lliure i Forcadell, per cert, a l'escenari duent només un jersei. Ella mateixa ha confessat que era perquè l'abric era massa aparatós. Si hagués de definir l'acte diria que ha estat un cant a la Catalunya diversa.

Abans de començar, quan a la plaça Font i Cussó del barri romà de la ciutat encara hi havia només periodistes, la música d'ambient era de Catarres, Txarango i Antònia Font. Conclusió: diumenge, la Dharma descansa.

Èxit de públic que es demostra amb l'aparició constant de cadires per poder-hi acomodar la gent que anava arribant. Tot i així uns quants (i unes quantes) s'han quedat dempeus. I èxit també d'en Xavier García Albiol, el “regidor García” segons Oriol Lladó, primer tinent d'alcalde republicà a la ciutat i company de consistori del líder del PP català. Albiol no hi era de cos present, evident, però si en l'esperit de la majoria d'intervencions. I li diré una cosa que ni se la imagina: els records per a ell no han estat especialment positius. I li diré més, han estat tirant a molt negatius.

Precisament l'esperit Albiol ha servit a Najat Driouech i Rubén Wagensberg per parlar del model Badalona d'integració i de diversitat. Wagensberg ha afegit que aquell consens “que va fer fora Albiol” ha de ser un referent per fer créixer el sobiranisme, una cosa que només pot fer-se per l'esquerra. I aquest concepte, crec, és interessant retenir-lo de cara al futur. 

Toni Castellà, dels Demòcrates, s'ha adreçat als “amics de la CUP” dient-los que “si l'endemà del 21D guanyem i el frente nacional no accepta els resultats, recuperarem la via unilateral. Sí. Vosaltres i nosaltres”. En clau partidista ha dit que només Esquerra pot derrotar Ciutadans perquè és la proposta més transversal i la que s'assembla més a Junts pel Sí.

La Presidenta Forcadell ha volgut fer el primer acte a Badalona pel que significa (com dient Albiol, oi). Ha confessat que està “com el país, trista i esperançada”, que “nosaltres sortim amb el peu coix perquè ens han imposat les eleccions i però ni així guanyaran els del 155” i que “Esquerra és l'únic vot útil per aturar-los”. Ha acabat la seva intervenció amb un “persistirem i guanyarem”.

I finalment, Marta Rovira, per qui “Esquerra és la candidatura que suma” perquè “som diversos, que és el que ens ha ensenyat a ser l'Oriol” (Junqueras). Un Junqueras de qui Rovira ha destacat uns quants èxits econòmics aconseguits dirigint la Conselleria d'Economia. Pagar abans les farmàcies o als proveïdors dos dels més destacats.  

Diverses crítiques a Ciutadans que és un partit “nascut per trencar els consensos existents a la societat catalana” i per torpedinar l'anhel “de construcció d'un sol poble”. I després de recordar que són "una candidatura molt feminista i l'única que és cremallera" (o sigui, que a la llista hi van home-dona-home-dona) ha dit “votarem, guanyarem i ho farem somrient perquè somriure és la distància més curta entre dues persones”.

I així ha acabat l'acte. Un servidor pensava que hi hauria allau de gent per abraçar-se i fer-se fotos amb la Presidenta Forcadell i, sí, a veure, alguna ha caigut, però tot ha estat molt català. Ja ho sap, aquella moderació, aquella distància, aquell respecte i aquella fredor. L'habitual i la d'un diumenge de mitjans de desembre a l'aire lliure.