Examen sorpresa. Qui pot haver dit la frase del títol sobre si mateix i la seva proposta per al 21-D? Efectivament, en Miquel Iceta. Ha estat durant l'acte sobre pensions a la seu de la UGT a BCN. Un dijous al matí situat al mig d'un pont on uns 45 mil catalans són a Brussel·les.

De pensions i de resultats electorals n'hem parlat amb ell i amb altres dels assistents:

Quan una cosa comença a l'hora es parla de puntualitat britànica. Doncs bé, la puntualitat de l'acte d'avui ha estat canària. Sí, perquè hem anat amb una hora menys. La convocatòria era per a 2/4 de 12 i a les 10.50 ja ocupava el faristol el primer dels quatre oradors. En aquell moment a la sala hi havia un periodista. I em sap greu parlar de mi, però era un servidor.

En Miquel Iceta ha arribat a les 11.07, quan parlava Isabel López Chamosa, membre de la UGT, històrica diputada del PSC al Congrés dels Diputats on va ser-hi durant cinc legislatures i una de les “culpables” del Pacte de Toledo. La senyora López Chamosa ens ha recomanat que no ens fem cap pla de pensions. "L’estalvi d'un treballador que cobra 800 euros no pot anar a una cosa com aquesta". Ara bé, si podem pagar-lo, doncs no és sobrer.

D'ella en destaco tres frases: “Des que va plegar Montilla, a Catalunya no s’ha fet un sol quilòmetre d'autopista”, “Que el conseller de Sanitat no vagi a Brussel·les sinó a Cancún i ens deixi solucionar la sanitat a nosaltres” i “Tenim programa, equip i candidat. I si el candidat ha de parlar de pensions, en parla i si cal parlar de folklore, en parla”.

I parlant del candidat i del que parla, Iceta ha parlat de pensions, per descomptat, dient que és el seu demà passat. Però sobretot ha parlat d'economia i de la seva recuperació, perquè va molt lligada a poder pagar les pensions. I mentre parlava de les 2.800 empreses que han marxat, mil de les quals han mogut també la seva seu fiscal, m'ha vingut olor a mandarina. Molta. I m'he aixecat de la cadira a investigar. He passejat dissimuladament entre la zona de premsa, on ara ja hi havia uns 15 companys (i companyes). I res. I després per la sala. I tampoc. No he trobat l'origen. És el famós misteri de la mandarina secreta. Però tornem a Iceta.

El candidat ha explicat una conversa amb un empresari xinès establert a Catalunya. L'home no entenia res del que passa amb el procés i té problemes per explicar a la gent del seu país que aquí no hi ha problemes econòmics, però es tallen carreteres. Iceta ha promès que quan sigui president anirà pel món, a Pequín també, a explicar que “tornem a ser un país amable on les coses tornen a ser normals, com sempre. Que som un lloc estable per invertir”. I finalment, una frase, un concepte vital i un lema de campanya.

La frase: “No és cert que ‘tot està per fer i tot és possible’. No tot està per fer perquè ja hi ha coses fetes, ni tot és possible perquè hi ha coses impossibles i cal dir la veritat a la gent".

El concepte vital: “Massa polítics van pel món amb cara de necessitar Almax. Fora l'amargor i fora desitjar el mal als teus rivals polítics”.

El lema: “Ara que s'enfronten unes banderes contra les altres jo proposo dues banderes que uneixen tothom, la del catalanisme i la de la justícia social”.