En Jordi Turull, conseller i candidat a President de la Generalitat que fou detingut entre la primera i la segona de les seves sessions d'investidura, ha comparegut avui en roda de premsa per explicar la situació legal en la que es troba i què pensa fer a partir d'ara. Sobretot després de saber-se els arguments dels vots particulars dels dos membres del Tribunal Constitucional (TC) que discrepen radicalment del que diu sobre ell la sentència elaborada pel Tribunal Suprem (TS) “con sumo agrado”.

Que el TC hagi desestimat el seu recurs contra la sentència del TS permet dur ara el cas a una instància superior, que en aquest cas és el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). A partir d'aquí s'obre un nou camí. Quin? Bé, en principi aquest no és un tribunal polític, ni es creu amb el deure de salvar cap pàtria particular al preu que sigui, ni té la pressió d'un Estat embogit predeterminant una sentència. Per tant, la decisió podria ser més ajustada a llei. I, què més pot passar? Doncs que arribat un dia en que a Turull li donin la raó, com li podrien donar a la resta de condemnats, tots ells tindran la raó, sí, però s'hauran passat igualment un munt d'anys a la presó. Injustament. I als responsables d'aquesta injustícia no els succeirà res.

Quan el TEDH prengui una decisió sobre Turull i la resta haurà passat tant de temps que els senyors Suprem ja tindran com a única activitat passejar el gos pels voltants de la seva caseta davant del mar, mentre cada mes els ingressen una pensió mensual que ni vostè ni jo veurem en un lustre. I si la decisió és contraria, els lleparà un peu i part de l'altre. Com els hi va llepar a tres llengües als membres del Suprem que l'octubre del 2019 van haver d'anul·lar la seva sentència de condemna contra l’expresident del Parlament Basc, Juan María Atutxa, i als membres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knörr per desobediència a aquest tribunal en negar-se, el 2003, a dissoldre el grup parlamentari de l'esquerra abertzale Sozialista Abertzaleak. El TEDH els va dir que l'anul·lessin, ells ho van fer i llestos. No van rebre cap sanció, ni cap càstig. Res.

O com els va llepar als jutges que per aquest mateix motiu, haver vulnerat el dret a tenir un judici just, van ser desautoritzats en el cas que va dur a la presó sis anys i mig a Arnaldo Otegi, Rafa Díez i tres dirigents més de l'esquerra abertzale. Què van fer-ho malament? Sí, sí, però qui va passar-se sis anys a la presó no van ser ells. És el que va dir Alfredo Pérez Rubalcaba el gener del 2018, quan l'Estat espanyol feia el possible i més perquè Carles Puigdemont no fos investit President de la Generalitat: “Ara el que estem discutint és quant de cost paguem i hem de ser hàbils en l'estratègia perquè el descrèdit de l'Estat sigui el menor possible”. I com que el cost va ser zero i sempre és zero, endavant.

Però ja que parlem d'en Jordi Turull, aprofito per esplaiar-me en un fet que recordava al començament. Va ser detingut un divendres, l'endemà de la fracassada investidura que l'obria l'oportunitat de ser elegit dissabte en segona volta. Aquell dijous, tothom sabia que hores després succeiria el què va succeir, i ni així va rebre els vots necessaris. No és per burxar perquè no sóc partidari de pensar en el que podria haver estat i no fou però, ¿oi que estem d'acord en que no hauria estat el mateix detenir un conseller en funcions que detenir un President de la Generalitat? Doncs aquell dia la pregunta tenia la mateixa resposta.