S'apunta a fer un petit exercici d'imaginació? Sí? Perfecte. Partit de futbol. Jugada a l'àrea. Per evitar el gol, un defensa rebutja voluntàriament la pilota amb la mà just a la línia de gol. L'àrbitre decreta penal i expulsió. Següent jugada. Per evitar el gol, un defensa rebutja voluntàriament la pilota amb el cap just a la línia de gol. L'àrbitre decreta penal i expulsió del jugador per no haver rebutjat la pilota amb la mà sinó amb el cap. A la següent jugada l'àrbitre xiula penal i expulsa el defensa per no haver tocat la pilota. I en una jugada posterior, xiula penal i expulsa el porter per haver estat ell qui ha tocat la pilota amb les mans i, a més, la pena màxima la xuta ell.  

Incomprensible, oi? Doncs una cosa semblant és el que ha passat avui amb la decisió del Tribunal Suprem sobre l'acreditació d'Oriol Junqueras com a eurodiputat, que lliga amb la de la Junta Electoral d'ahir sobre les acreditacions de Carles Puigdemont i Toni Comín a la mateixa cambra, amb la concessió del permís a Quim Forn per prendre possessió com a regidor de BCN i amb la decisió de permetre Junqueras, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Turull recollir les actes de diputats al Congrés i poder votar la Mesa de la cambra i a Raül Romeva la de senador.  

Si hem de definir-ho amb una expressió elegant que no pugui sobrepassar els límits del Codi Penal, podríem afirmar que el criteri aplicat en aquests casos és, com a mínim, eclèctic.

Però els arguments utilitzats per justificar les decisions ho fan tot encara molt més incomprensible. Miri que seria senzill basar-se en el punt aquell de la llei conegut com a “pormisgüebos”. I ja està, ja ho hem entès i no passa res. Doncs no, van i ens donen una explicació que se sosté menys que defensar la brillant idea de fitxar Kevin-Prince Boateng.

Diuen que l'anada de Junqueras a Brussel·les és un perill perquè 1/ implicaria “la pèrdua del control jurisdiccional” sobre la seva presó preventiva i 2/ just en aquesta ciutat hi ha “un dels processats en rebel·lia” que afirma “haver instal·lat la seu del govern de la república catalana, la presidència de la qual ell encarnaria”. Marededéusenyor i tots els sants del martirologi! Però si Junqueras va ser l'únic que en cap moment va sortir de Catalunya. Però si ha manifestat repetidament que ell ha optat per estar a la presó! Però, de què parlen?!

En canvi, si Puigdemont i Comín volen ser eurodiputats, ells que ja són a Brussel·les, han d'anar a Madrid. Sí, esclar, perquè l'os Goiat se'ls mengi (digui'n Goiat, digui totes les forces de l'ordre detenint-los). No ho sé, potser una solució a la cosa seria que Junqueras agafés l'acta de Puigdemont i Comín a Madrid i Puigdemont i Comín fessin la gestió de Junqueras a l’Europarlament. I tema resolt.

Un cop més el despropòsit és mida entrecot de sidreria. Escolti, si vostè diu que tenen dret a presentar-se i els ciutadans podem votar-los, algú em pot explicar per què alguns d'ells poden adquirir la condició de diputats, altres no i cap d'ells pot exercir el càrrec pel qual ha estat elegit democràticament?

Bé, doncs la resposta la tenim al Brasil, tal com explicava ahir Gonzalo Boye en aquest article.