A Espanya hi ha 8124 municipis. I Barcelona és un d'ells (de moment). Per tant, la probabilitat de que una manifestació es faci a BCN i no a qualsevol dels altres 8123 municipis disponibles és del 0.012309207. O sigui, des del punt de vista estadístic, és pràcticament impossible no manifestar-se a BCN. És que pràcticament no hi ha alternativa.

En virtut d'aquesta realitat, el sindicat Jusapol s'ha vist obligat a desfilar aquest dissabte per BCN. I ho ha fet a favor del que ells (i elles) anomenen l'equiparació salarial, que consisteix en voler cobrar el mateix que altres cossos policials ja que, afirmen, ells (i elles) cobren menys. Bé, i també han vingut una miqueta a homenatjar els valents que van posar ordre durant el cop d'estat de l’1 d'octubre, però no gaire (i aquest no gaire vol dir que han vingut gaire a homenatjar no gaire, no que no posessin gaire ordre durant el cop violent sediciós i rebel).

Repassant el calendari de manifestacions celebrades per Jusapol a tot Espanya observem que hi ha un esforç per trencar la realitat de les xifres i intentar no manifestar-se únicament a BCN. És per aquest motiu que hi trobem la convocatòria del passat 27 d'octubre a diverses ciutats (entre les quals BCN), 2 convocatòries a Palència (15 de setembre de l'any passat i 17 de febrer d'aquest), 4 a Madrid (6 d'octubre, 18 de novembre i 12 i 14 de desembre de l'any passat) i les del 20 de gener i la d'aquest dissabte a BCN. Veient això, no és difícil concloure que el triangle reivindicatiu de Jusapol el formen Madrid (4), BCN (3) i Palència (2) i no només la capital de la simpàtica regió del nord-est.

Això demostra que, a pesar que l'estadística ens diu que totes les manifestacions haurien de fer-se a BCN, Jusapol lluita contra aquesta realitat i diversifica.

Per tant, afirmar que Jusapol ha vingut a provocar, com ja ho va fer a la mani del gener, sí que és una provocació. Han vingut, insisteixo, perquè quan pots triar entre 8.123 ciutats o una de sola, estàs condemnat a triar la sola. Els números no enganyen.

Però hi ha més. Catalunya acull (amb emoció continguda) 6.200 membres dels cossos de seguretat espanyols, entre policies i guàrdies civils, del total de 142.691 efectius que hi ha a Espanya. Això significa que Catalunya té el 4.345053296984393% del total. Amb una xifra tan elevada (o més) no és gaire difícil adonar-se de que la defensa dels drets salarials de policia i guàrdia civil ha de fer-se precisament a BCN.

És que, a veure una cosa, on vol que la facin si no? Si tu no convoques tres manifestacions, dues d'elles portant autocars de tot Espanya, on hi tens el 4.345053296984393% dels teus efectius, on has de fer-les? Si tu no convoques tres manifestacions, dues d'elles portant autocars de tot Espanya, on justament estan traspassades les competències, on has de fer-les? Si tu no convoques tres manifestacions, dues d'elles portant autocars de tot Espanya, al lloc on precisament hi ha qui et pot resoldre la teva reivindicació, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, que com tothom sap té competències plenes en matèria d'equiparació salarial de policia espanyola i guàrdia civil, on carai has de manifestar-te, eing? Em vol respondre sisplau?

Per tant, més humanitat i menys acusacions infundades home (i dona), que ja està bé de manipular la cosa.

Ah, i una última cosa que demostra el caràcter reivindicatiu i no polític de la manifestació: la presència de Javier Ortega, advocat de VOX, aquest gran partit no-nacionalista i compromès defensor de la democràcia i de la llibertat.  

I després de tot això, encara hi ha gent que diu que han vingut a provocar...