La societat està plena de persones que són bones, però a la societat també hi ha persones dolentes. I algunes són molt dolentes. Doncs bé, les persones que són bones van decidir un dia protegir-se de les dolentes delegant la seva defensa en una cosa que en diuen “la policia”. Les persones bones donen part dels diners que guanyen treballant, entre altres coses, perquè hi hagi una policia que els defensi dels dolents. El problema és quan hi ha policies que fan coses pròpies dels dolents. Perquè les persones bones paguen els policies perquè facin coses bones, no perquè facin coses dolentes. Feta la prèvia, anem a la cosa.
Set partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats han presentat avui una queixa pels incidents de dimarts a les portes de la Cambra. És aquesta:
I és que no, no és gaire normal veure policies manifestant-se encaputxats. Ni mantenint actituds violentes. Ni superant amb total impunitat la línia de defensa policial establerta pels seus companys. Ni ocupant espais on altres manifestants que també han intentat accedir-hi han estat dispersats amb violència. Amb molta violència. Ni bloquejant les entrades i sortides de l'edifici on resideix la voluntat popular.
I encara és més anormal que alguns dels policies que es manifestaven es dediquessin a insultar, vexar, perseguir, escridassar i amenaçar una diputada. I que la resposta dels serveis del Congrés dels Diputats quan se'ls va demanar protecció fos desentendre-se'n totalment amb el sensacional argument de “per què vol protecció, si són policies?”. Doncs miri, precisament per això.
Però, com acostuma a succeir, les coses mai passen soles, ni per generació espontània, i tot té una explicació. La del cas que ens ocupa es diu Jusapol. Fa temps que un parell o tres de partits polítics, ajudats pels habituals mitjans de comunicació amics, fan servir aquest sindicat com a punta de llança per salvar Espanya. No sabem de què, però aquí amb l'excusa de salvar Espanya, la justícia, la llei, l'ordre i el que calgui fa dies que han sortit a fer un tomb més enllà de la galàxia.
Algun dia algú haurà d'explicar qui va ser l'autor intel·lectual (i qui va finançar) les manifestacions que Jusapol va fer a BCN el 29 de setembre i el 10 de novembre del 2018 i què buscava que hi passés. Sí, sí, l'excusa era demanar l'equiparació salarial amb altres cossos policials, però les preguntes són molt senzilles: Quin sentit tenia anar a BCN a exigir una reivindicació que correspon satisfer al govern central? Quin sentit tenia manifestar-se en una ciutat que és capital d'una “Comunitat Autònoma” amb les competències d'ordre públic traspassades? I quin sentit té manifestar-se en un dels llocs d'Espanya on hi ha menys membres del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil perquè la seva feina la fan els Mossos?
Però hi ha més preguntes. Existeix alguna assignatura en alguna acadèmia policial on ensenyi als futurs membres dels cossos de seguretat a anar pel món insultant i assetjant ciutadans (o ciutadanes)? Un cop un policia insulta o assetja un ciutadà, els seus comandaments no tenen res a dir ni a fer? Si no diuen ni fan res, vol dir que troben normals aquestes actituds? Si ni diuen ni fan res, és perquè hi estan d'acord?
Què ha de passar a Espanya perquè algú faci alguna cosa i els bons se sentin protegits dels dolents? De tots els dolents.