Va haver-hi un moment de la nostra història en què qui decidia quan es convocaven les eleccions catalanes era el president de la Generalitat. Però tot va començar a canviar quan la justícia va començar a decidir qui podia ser president i qui no, prohibint que ho fos el candidat votat pels ciutadans (i per les ciutadanes) per ser-ho. El més interessant és que, casualment, la justícia havia permès prèviament que aquesta persona fos candidata. És un fenomen paranormal de bilocació electoral que posteriorment veuríem en les eleccions al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu. I consisteix que un candidat present a les llistes després no pot exercir el mandat popular. Extraordinari.
Però, esclar, tot havia començat ja a canviar molt abans, quan aquests mateixos ciutadans i ciutadanes havien votat la reforma d'un Estatut, posteriorment sancionat pel Congrés dels Diputats i pel rei d'Espanya, i que va acabar a la brossa. La reforma de l'Estatut, vull dir. Per obra i gràcia de la justícia. En aquell cas del Tribunal Constitucional. Bilocació electoral referendària. Amén.
I ara tenim una altra variant de la mateixa cosa. Aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutja el president Torra per no haver tret una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. L'amenaça legal és la inhabilitació. I això vol dir que entre judici, sentència, recursos i la mandanga, és probable que en un any Catalunya no tingui president. Perquè la justícia ho ha decidit així. I amb Vox assegut a la cadira de l'acusació popular. Memorable.
A partir d'aquí, dos escenaris. Eleccions o eleccions. Les alternatives legals són eleccions parlamentàries anticipades o bé el Parlament elegint un president (o presidenta). Però m'hi jugo un pèsol que la segona opció no serà. Per què? Doncs perquè en aquest cas el nou president (o presidenta) ha de ser elegit d'entre els 135 diputats actuals. I resulta que ara mateix cap membre del Govern és diputat. Per exemple.
Per tant, quan la justícia inhabiliti el president Torra, hi haurà eleccions. I això ho hauran decidit en un tribunal. Per no haver despenjat una pancarta. Qui podrà ser candidat? Qui la justícia decideixi. Els inhabilitats en aquest moment és clar que no. Però, i els exiliats? Ho podran ser aquest cop? I, què passarà amb els encara no inhabilitats? Apareixerà algun informe segons el qual alguns aspirants a president són terroristes perquè un dia van manifestar-se i també seran inhabilitats?
Insisteixo el que ja vaig escriure no fa pas gaire. Crec que el millor és que el sistema judicial que fa política es presenti a les eleccions. Tant per tant, almenys haurem elegit a qui ens mana. I almenys els elegits no s'inhabilitaran a si mateixos. Vaja, això espero...