Juro o prometo que ho intento. Però no me'n surto. Vaig veient decisions de la justícia, em proposo entendre-les... i res. De res. No hi ha manera. Decisions polítiques i de les altres. Que també déu n'hi doret.

Deixaré estar les ja comentades en altres moments, en general, les comentades en particular, com en els casos Sandro Rosell, Tamara Carrasco i Ahmed Tommouhi i em centraré només en dues qüestions de les últimes 24 hores que tornen a ensopegar en la mateixa muntanya de sempre. I són la candidatura de Carles Puigdemont a les europees i la llibertat de Joaquín Benítez.

La Junta Electoral Central (JEC), el Suprem i dos jutjats del Contenciós Administratiu, amb la Fiscalia per allà al mig, s’han anat passant el cap del President a l’exili com si fos una síndria en un mercat. I com que ara Casado vol dur el tema al Constitucional, llavors ja hi serem tots. I totes. Teva! No, no... és teva! No, ara és de l'altre! Insisteixo, és teva. No, penja tu! No tu primer!

Miri que m'esforço, però no entenc res. I no, no parlo del fons, 100% previsible perquè és allò del “Todo por la Patria” convertit en “Todo por la Tapia”. Parlo de la imatge que ofereixen. ¿Allà dins ningú va veure que la decisió de la JEC estava condemnada al fracàs des del primer segon perquè tenia vots particulars del president i el vicepresident de la institució? Ningú va valorar la imatge que transmetrien? Sobretot a Brussel·les. ¿I ningú va veure que no era gaire bona idea tenir la perdiu durant un parell de dies amb una sobredosi de biodramines per intentar que la criatura superés el mareig?

Segurament sí. Segurament van veure-ho tots. I totes. Però són l'escorpí que acaba picant la granota que els ajuda a creuar el riu, sabent que fer-ho serà la fi de tots dos perquè el corrent se’ls endurà. La qüestió és que en aquest cas, la granota sempre s’ofega i l'escorpí té una xarxa que el protegeix. Perquè aquí als escorpins mai no els passa res.

I per rematar-ho, avui el cas Benítez. Aquest senyor ha estat condemnat (atenció, CON-DEM-NAT) a 21 anys i nou mesos de presó per abusar sexualment de quatre menors. I aquest senyor no és a la presó. No, aquest senyor és a casa seva i en llibertat provisional des del febrer del 2016. Fa TRES ANYS! I de tant en tant es posa un passamuntanyes al cap i es dedica a entrar i sortir de l'Audiència de BCN com si participés en una cursa popular.

Benítez espera a veure què passa amb els recursos que ha presentat la seva defensa, com els esperen els del cas La Manada i els del cas Blanquerna. I mentre, tothom a casa. En canvi, el ja citat Rosell es va menjar dos anys de garjola per la cara i aviat farà un any i mig any que se la mengen una presidenta del Parlament, un vicepresident del Govern, diversos consellers i dos líders d'entitats civils.

I jo ho intento, eh... però no, no entenc res. Bé, o sí. Potser ho entenc massa. I ara no cal que li repeteixi la metàfora de l'escorpí i la granota, oi?