Va succeir el passat 29 de novembre a l'acte de lliurament de despatxos dels nous jutges celebrat a l'Auditori de BCN i ho publica María Peral a El Español. I va succeir en presència del Rei, d'autoritats diverses i de tota la cúpula judicial espanyola. El cerimonial d'aquest tipus d'actes està molt taxat i es tracta que la nova promoció sortida de l'Escola Judicial de Vallvidrera rebi de manera oficial el seu títol de mans d’alguna de les patums que hi assisteixen. Vaja, allò que sempre hem vist: 1/ els nous jutges pugen a l'escenari de nou en nou, 2/ se situen davant una de les autoritats que els toca, que naturalment són nou, 3/ l'autoritat corresponent dona el paperet a la persona que té davant, 4/ un i altre es donen la mà i intercanvien unes paraules de cortesia ―per allò de les fotos i tal― i 5/ els nou alumnes se'n van i passen els nou següents, fins que acaben passant tots. I llestos. Doncs bé, aquest cop, visualment va ser així, però en la realitat no. 

Una de les noves jutgesses ho ha denunciat en un escrit adreçat al Consell General del Poder Judicial. Allà els explica que una setmana abans de l'acte va comunicar a l'escola que havia patit “un contratemps de salut”, amb la qual cosa no podria assistir a la cerimònia i demanava que el seu despatx fos recollit per una companya de la seva promoció. I afegia que si això no era possible, l'hi enviessin a casa seva. La resposta va ser que s'ho estudiarien i ja li dirien el què. Però van anar passant les jornades i ningú va obrir boca. Fins que va arribar el dia en qüestió i la jutgessa absent va rebre un missatge de la companya que ella havia designat per recollir el despatx on li comunicava que l'organització li havia fet saber que “per raons de protocol” havien buscat una altra persona, això sí, que s'assemblava a ella.

La jutgessa que era a casa seva no donava crèdit al que li explicaven i a correcuita va enviar un correu electrònic comunicant que en cap cas no autoritzava que una persona que no sabia ni qui era es fes passar per ella. Posteriorment, va aconseguir parlar amb una de les organitzadores, que identifica com “la senyora E”, i li va reiterar la seva negativa a permetre aquesta situació. Resposta? El protocol exigeix que pugi algú a recollir el paperet i, com que no ha avisat amb prou antelació, hi ha una autoritat ja designada per donar el despatx i ara ha de donar-lo. Però esperi's, que si fins ara tot era marcià, ara entrem directament al centre mateix de Raticulín... Li diuen que no pateixi perquè han buscat una persona “d'edat similar a la seva i de pares gallecs, com els seus”. SEN-SA-CI-O-NAL!

La jutgessa va insistir en no autoritzar aquest disbarat perquè era “absurd” i sobretot perquè estaven posant el protocol per davant de la seva voluntat. No hi va haver manera. I així va ser com des de casa seva va veure una cerimònia oficial on deien el seu nom i en comptes d'ella hi apareixia una persona que quatre mesos després encara ara no sap qui és, recollia el seu despatx com si fos ella i se n'anava tan feliç. Ah, per cert, la jutgessa que ens ocupa està feliçment recuperada, però ni té el seu títol oficial, ni sap qui el té, ni sap on és. I ningú ho sap.

L'organització insisteix que no va ser avisada amb prou temps, que els actes amb el Rei tenen un protocol molt estricte i que altres cops que ha passat un fet semblant ho han resolt d'aquesta manera i no ha passat res. En canvi, fonts del CGPJ consideren que si en una de les tandes de nou alumnes, hagués quedat alguna autoritat sense donar despatx, cap problema. Sobretot perquè en una altra edició va quedar una tanda de set alumnes i les dues persones de la punta van quedar-se sense lliurar cap diploma i, escolti, endavant.

El cas pot fer riure i sembla molt menor, però crec que és molt preocupant. Escolti, és que per una qüestió de “fer bonic” han suplantat la identitat d'una persona que, a més, és jutgessa. I ho han fet davant el cap de l'Estat i la cúpula judicial amb algú que ni la pròpia interessada sap qui és, a banda que els seus pares són gallecs, com els seus. DE-LI-RANT!