La llei permet fer botellots? No. Se'n fan? Sense parar. Cada dia i a tot arreu. I una administració desbordada perquè no pot (o no sap) fer complir la llei que ella mateixa va redactar, es va mirar fixament el toc de queda i va dir: “calla, que aquí tenim la solució”. Fins que va intervenir la justícia i va ordenar aturar el concepte anomenat “aprofitant que el Mèder passa per Vic, fot-li tot i solucionem el que no sabem (o no podem) solucionar”. Situació perfecta, aquesta, per distingir entre la justícia que s'ocupa del que s'ha d'ocupar, com per exemple dels drets fonamentals dels ciutadans, i la que puja a l’Everest amb xancletes i una samarreta publicitària d'una empresa de pinsos.

Perquè una cosa és que la justícia vetlli per l'aplicació de la llei quan parlem de les nostres llibertats individuals i col·lectives i l'altra és, per exemple, decidir sobre tractaments mèdics i la seva aplicació. I és així com entrem per la porta gran en la decisió del jutjat del contenciós administratiu número sis de BCN autoritzant per via d'urgència administrar un tractament d’ozonoteràpia a un pacient de COVID en estat greu. I que ho faci amb arguments com que s'accepta l'ús d'aquesta “teràpia” perquè 1/ “altres tractaments no han donat resultat”, 2/ “la mesura no perjudica els interessos generals ni de tercers” i, el millor de tot i 3/ si al pacient se li aplica l’ozonoteràpia existeix “la possibilitat que es curi”, cosa que “se sabrà en aplicar-li la teràpia”. Si esclar, de la mateixa manera que existeix la possibilitat que no es curi i també ho sabrem en aplicar-li la teràpia i assistim a una cerimònia molt bonica i sentida. Però la pregunta és la de la lletra del famós pasdoble aquell que diu “Manolete, Manolete, si no sabes toreá, ¿pa que te metes?”, que traduït seria: “Què hi fot un jutge valorant tractaments mèdics i per què ho fa? Per què no es limita a aplicar la llei?”. Una primera pregunta que va seguida d'una altra: I si decideixes fotre-t'hi, per què no demanes un informe al col·legi de metges, per exemple? Bàsicament perquè t'assessorin sobre l’ozonoteràpia, que et diguin si és o no una pseudoteràpia que va bé en el tractament d'hèrnies discals però no està tan clar que sigui beneficiosa en malalties com el càncer, per exemple. I, sobretot, que t'expliquin si serveix d'alguna cosa quan l’apliques a la COVID. I dic el col·legi de metges perquè, en principi i com el seu propi nom indica, es dedica a la medicina i, per tant, és factible que sàpiga de què va la cosa. I també és molt probable que en sàpiga una miqueta més que una jutgessa del contenciós administratiu.

¿De veritat que ha de ser un jutge qui decideixi si un metge ha d'administrar-li o no a un pacient una substància sense cap evidència científica i que el seu criteri estigui per sobre del professional? ¿Acabarà sent una feina judicial decidir com tractar els ulls de poll, com operar de fimosi o quina vida has de fer si t'han posat set stents coronaris? Sí? Perfecte! Doncs...

BRIKING NIUS!: Avís a tots els metges (i metgesses) del país. A partir d'aquest dilluns a les 10 del matí, tots els col·legiats podran començar a redactar les sentències del jutjat contenciós administratiu número sis de BCN, mentre aquest jutjat es dedica a administrar ozonoteràpia pels “puestus”.