Ahir vam comprovar que Jaime Moreno, fiscal del Tribunal Suprem, no sap que és una factura. Suposo que tantes hores de tants dies de tants anys dedicats a estudiar i estudiar per poder aprovar les dures oposicions que el permeten exercir el càrrec professional que exerceix, l'han impedit saber quina mena de paper utilitzen els éssers humans per pagar i cobrar serveis.

El senyor Moreno va demostrar ni ell ni la gent que l'assessora en la preparació de les qüestions que planteja al judici han vist una factura en sa vida. Per aquest motiu va presentar a la sala una factura proforma com a prova d’un pagament realitzat, quan la majoria de la humanitat sap que aquest tipus de factures no deixen de ser un pressupost sense cap validesa fiscal ni comptable.    

I si el desconeixement és preocupant, més preocupant és que el sistema hagi creat algú com ell, tan aliè a la realitat. Com ell o com Consuelo Madrigal, la fiscal que aquest matí ha interrogat Josep Rull. Desconec si ella sí que sap que és una factura, però la resta de mancances manifestades avui m'han preocupat molt. I no estic fent ironia. Em preocupa molt el llunyà planeta on viu aquesta senyora, el senyor Moreno i la resta de gent que ha de decidir si envia o no a la presó i durant quant de temps als habitants d'aquest planeta. I en el cas de Madrigal, la cosa és encara pitjor perquè ella va ser Fiscal General de l'Estat i cap de la fiscalia de menors.

M'oblido del seu lapsus de confondre “sindicatura de comptes” amb “sindicatura electoral” perquè amb tantes hores d'interrogatori això li pot passar a qualsevol.

I m'oblido també de coses que no són cap lapsus com la seva insistència en dir que en un document hi havia escrita la frase “mobilitzacions multitudinàries i espectaculars” quan la paraula espectaculars no hi era. I no hi era perquè ella s'havia confós de document.

I m'oblido de que hagi usat un informe de Reporters Sense Fronteres que va ser desmentit pels corresponsals de l'1-O. I m'oblido de com ha intentat manipular una entrevista que Carlota Camps li va fer a Josep Rull i que va ser publicada a El Nacional. 

I m'oblido de quan ha dit que una llei va ser declarada nul·la quan realment va ser suspesa, cosa que li ha fet notar Rull afegint un “anul·lar o suspendre no és ben bé el mateix”. I m'oblido de la discussió sobre si les 10 de la nit són la matinada o no. I m'oblido quan al moment tall de l'autopista AP7 del setembre del 2017 ha intentat passar el mort al conseller dient-li que la via era competència seva, cosa que ha estat resposta per Rull amb un “Ja m'agradaria, però aquesta autopista és competència de l'Estat”.

I m'oblido de quan per intentar demostrar la malversació s'ha produït aquest diàleg:

- Vostè va signar un document preveient unes despeses, per tant vostè assumia aquestes despeses.

- Però no va haver-hi cap despesa.

- Però si n'hi hagués hagut, vostè signant el document reconeixia que les hauria assumit.

- Ja, però és que no puc reconèixer una despesa que no va produir-se.

I m'oblido de quan li ha preguntat a Rull si el 9 d'octubre del 2017 va ser al Parlament i ell li ha respost que li semblava recordar que aquell dia no hi havia hagut ple i llavors la senyora fiscal ha dit “No, no hi va haver ple perquè el va suspendre el Tribunal Constitucional”.

Però hi ha un moment que no puc oblidar i que encara ara em posa els pèls dels genolls de punta quan el recordo. És el moment Mesa del Parlament.

En un moment donat, l’ex Fiscal General de l'Estat li ha preguntat al conseller Rull si va assistir a una reunió de la Mesa del Parlament. El pobre Rull ha fet cara de “no és possible el que estic sentint” i ha dit que no, que no hi era. I ella ha insistit: “Però vostè era diputat, oi?”. O sigui, una persona que és una de les més altes funcionaries de l'Estat desconeix que a les reunions de les meses dels parlaments hi van, com el seu nom indica, exclusivament els membres de les meses dels parlaments. Vaja, que com saben fins i tot els nens de les escoles que visiten el Parlament de Catalunya perquè allà els ho expliquen, una reunió d'una Mesa no és un ple, ni una comissió i no hi van diputats aliens a la Mesa.

Entén ara perquè estic molt preocupat? L'un no sap que és una factura i l'altra desconeix el funcionament bàsic de la majoria de parlaments del món. I estem a les seves mans.