La via eslovena. I l'escocesa i l'armènia i la via pròpia i la del 155 i la bèl·lica i la pacífica, i tot plegat per via intravenosa a la Via Laietana cantonada Via Augusta. Al final, cada català (i cada catalana) tindrà la seva pròpia via. Serem 7 milions i mig de vies. Individuals. Totes elles. La cosa ara és la via. Posi una via al seu argument. També a Madrit (concepte). Àrnica per Andalusia.
Però aturem-nos en la via eslovena, un concepte que s'ha fet popular en només dos dies. Hem passat del no-res a convertir-lo en el centre del debat polític. L'expert en tot, també en aquest tema, per suposat, diumenge al matí va haver d'anar a correcuita a la Viquipèdia. I va buscar Eslovènia. I el primer que va descobrir és que no és el mateix que Eslovàquia. I que Eslovènia és allò on hi ha ossos. I a partir d'aquí, tots doctorats en esloveniïsme. Fots una puntada al terra i t'apareix tot el que vostè volia saber d'Eslovènia i no sabia a qui preguntar.
Ja s'han conegut casos de gent que havia estat al concert dels Beatles a la Monumental de BCN, al Maig del 68, a la caiguda del mur de Berlín i que també va ser a la independència eslovaca. Ai no, que és Eslovènia.
I si tenim una via per cada català (i catalana), hores d'ara cada català (i cada catalana) també té una interpretació particular del que és la via eslovena. Perquè això funciona a la carta. I diríem que, així a l'engròs, es perceben dues grans vies de pensament sobre la via: 1/ els partidaris que és una via pacífica i que els violents van ser els serbis i 2/ els defensors de l'afirmació segons la qual és una via violenta molt violenta i amb molts morts. Aquesta segona ignora absolutament els serbis. Com si no haguessin existit mai. Ni ells ni els seus tancs. I no perquè no hagin trobat res de Sèrbia a la viquipèdia. Sinó perquè llavors l'argument se'n va a una altra via. Concretament a la Làctia. Passant per la via morta.
Total, que la via eslovena ja té entitat com a arma llancívola i acabarà sent usada com a insult. En una primera fase veurem l’expressió “vostè defensa la via eslovena”, així en genèric. I, seguidament, la qüestió derivarà en un contundent “vostè és un eslovè supremacista”.
I d'aquesta manera quedarà desvirtuada la gran realitat d'aquell invent, que va consistir en dues xifres i que són el gran debat. La participació en aquell referèndum va ser del 93,2% i el sí que va ser del 95%. Amb això ho atures tot. Inclosa la temptació dels tancs.