En aquest moment el nostre país és líder europeu en producció i comerç de marihuana, cosa que ens converteix també en el gran hub continental del crim organitzat. Catalunya Ràdio ha donat les xifres. I, agafi's fort. De gener a maig d'aquest any hi ha hagut mil vuit-cents detinguts per cultivar marihuana. Són dotze cada dia. Comptant dissabtes, diumenge i festius intersetmanals. S'han comissat dues-centes mil plantes trobades en unes tres-centes plantacions. Això vol dir una mitjana mensual de cinquanta mil plantes en un total de seixanta plantacions. I no puc evitar pensar que si aquestes són les que troben, imagini's el volum que hi deu haver.

Des del 2016 han mort dotze persones en homicidis relacionats amb el tràfic de marihuana i només l'any passat, els Mossos van desmantellar 33 organitzacions criminals dedicades a aquesta activitat. Un problema afegit és què se'n fa i on es guarden totes aquestes tones d'un producte que s'ha de destruir, però sempre després de rebre el vist-i-plau d'una justícia que, com tots sabem, té els seus ritmes. Perquè, és evident que no la poden guardar en qualsevol lloc. La policia explica que abans les plantacions s'amagaven al mig de camps de blat, però era relativament senzill descobrir-les. Ara munten els camps al mig del bosc o de camps d'oliveres, cosa que fa que per la seva detecció s'hagin d'usar mitjans aeris.

I a tot això afegeixi-li un altre problema, el de les petites plantacions que hi ha en pisos i magatzems d'alguns barris d'algunes ciutats catalanes. Com que per fer créixer les plantes cal molta electricitat i la llum està als preus que està, a les màfies els surt més a compte punxar directament la xarxa pública i això provoca que la resta de veïns es quedin sovint sense subministrament elèctric, amb tot el que això significa.

Fins aquí les xifres, ara intentem explicar-les. Servidor de vostè no és epidemiòleg de la cosa de la maria, però té ulls i orelles. Entre la crisi i la precarietat ja habitual més la provocada per la pandèmia, ¿a algú li sorprèn que milers de persones optin per guanyar-se la vida en el negoci de la droga? O en el que sigui, legal, il·legal o semipensionista? Què esperaven, que la gent visqués de l'aire? Què es quedés asseguda esperant que Déunostresenyor proveeixi? ¿Just quan es parla de pujar el salari mínim 15 euros per arribar fins els 965 mensuals, en un món on ja has de pagar pel cap baix 300€ per llogar una habitació en un pis on convius amb altres famílies, què pretenien que passés? Quan hi ha gent que treballa un munt d'hores al dia per un sou model Globo que no li dóna per viure, si et pots treure el jornal plantant maria, doncs la plantes. I si has de traficar, trafiques. I si has de vulnerar la llei, en general, la vulneres.

I mentre això succeeix a la realitat, apareixen senyors arribats de Raticulín que, gràcies a un full d’excel i a dos power points, han arribat a la conclusió que pujar el salari mínim aquests quinze euros mensuals és poc menys que una catàstrofe. Això que anomenen “la patronal” i el Banc d'Espanya preveuen que aquesta quantitat brutal de diners provocarà uns cataclismes econòmics mai vistos, que els mercats col·lapsaran i que del cel cauran boles de foc, mentre la Terra pateix terratrèmols, huracans i volcans frenètics. ¿M'estan dient, doncs, que pel poder econòmic és molt millor que milers de persones es busquin la vida plantant maria o traficant amb cocaïna que guanyant un sou més o menys decent que els permeti una vida més o menys honesta? No, oi? No, segur que no i sóc jo que estic mal fixat. Esclar, com que no sóc epidemiòleg de la cosa...