Ara mateix ho està petant molt aquest nou llenguatge econòmic encriptat on l’ex primera dama més florida és la mare superiora de la congregació, els missals són els diners, els comptes són la biblioteca i el fill és el capellà de la parròquia.

Com usar metàfores relacionades amb la religió despista totalment i ningú entén que realment no s'està parlant de religió sinó d'una altra cosa, aquest espai fa seva la brillant idea i apadrina noves expressions amb la voluntat d'enriquir el vocabulari. Humilment.

Per tant, el Vaticà serien els diferents paradisos fiscals, el Papa l'entitat on hi ha dipositats els diners, el Bisbe la persona de contacte a l'entitat, els escolanets els testaferros, la Bíblia el número de compte, el 3% l'aigua beneïda i anar a missa seria viatjar a Andorra, Suïssa o al país corresponent amb les famoses bosses de brossa plenes de diner negre, que serien les ofrenes al senyor. El calze seria el compte, pròpiament dit, i les hòsties serien els diners que hi ha al compte.

Combregar seria treure diners del compte, anar a confessar-se seria fer un ingrés en efectiu, la resurrecció seria rebre un ingrés per una comissió o una transferència provinent d'un altre compte i els diners es comptabilitzarien com a pecats.

Resar seria pactar les comissions, les factures falses serien la penitència, el pa i el vi les obres públiques susceptibles de ser usades per obtenir comissions, el miracle dels pans i els peixos el sobrepreu pactat a l'obra pública, les pregàries els contactes amb les constructores, la col·lecta anar a cobrar a la constructora de torn, l'almoina seria el pagament, la Santíssima Trinitat l'administració que encarrega l'obra, resar el Pare Nostre la licitació de les obres, donar-se la pau repartir-se la comissió i el mannà seria el diner negre.

Finalment, la frase “jo no sabia res, això ho duia el meu marit” seria fer un Sant Pere, la frase “jo no sabia res, això ho duia la meva dona” seria fer un Santa Marta i la quaresma seria quan has d'aturar-ho tot durant un temps perquè t'investiguen i has de dissimular.

I pel que fa a la UDEF, se li podria adjudicar la metàfora del bon i el mal lladre, perquè hi ha una UDEF pecadora que falsifica i inventa dossiers i una UDEF que fa miracles. I aquest és ara mateix un dels seus grans problemes, que la gent pateix una crisi de fe en ella perquè li han posat a prova massa sovint amb portades que publicaven comptes inexistents i notícies que eren mentida.

Veurem quina de les dues és la que ha posat de moda el llenguatge diví...