Havíem quedat que la intolerància era de dretes i que la llibertat d'expressió i la seva defensa era d'esquerres. I que la dreta impedeix i censura i que l'esquerra en pateix les conseqüències. Però es veu que no, que no és del tot així. Resulta que, com ja va expressar aquella mítica pintada:
Efectivament, talibans i talibanes, “emosido engañado”. Sí, sí, és cert que -i només aquesta setmana i només a Toledo- hem tingut 1/ el grup municipal del PP demanant que se suspengués l'actuació del grup Los Chikos del Maíz prevista pel setembre perquè són “proetarres” i “criden a la violència públicament” i 2/ a VOX fent retirar el cartell que anunciava un concert de la cantant Zahara perquè era una “ofensa extrema” contra la mare de Déu. Concretament, aquest:
Vaja, comportament clàssic i tòpic d'aquesta dreta que censura i que s'ofèn sempre molt per sobre de les seves possibilitats. Res fora de l'habitual. Però resulta que una certa esquerra -i no a Toledo sinó a l'oberta i tolerant Catalunya- provocava paral·lelament dos moments que podrien signar aquests a qui sempre se'ls penja la llufa de ser els únics intolerants que prohibeixen.
Pregó de les festes de Gràcia a BCN. L'alcaldessa de la ciutat rep una xiulada. I la seva reacció és plorar. Sobre això, en concret, res a dir perquè tendeixo a no valorar reaccions humanes. El problema (digui'n problema, digui'n la cosa) van ser els garagareros habituals sortint com un sol home (i una sola dona) a criticar la crítica que havia provocat aquesta reacció. Hooome, però si el colauisme és fill... que dic fill... és una bessonada de l'escarni professional de persones i de l'activisme basat en les performances. Ei, una manera de fer que ni és ni bona ni dolenta, però que va ser. I que encara és. Per tant, per molt club de fans que siguis d'algú que ocupa un càrrec públic, en primer lloc, si xiulen el teu ídol, t'ho menges amb patates. Però, a més, si resulta que qui ara és a l'escenari va començar la seva carrera, i després va fer tanta carrera com per acabar pujant a l'escenari, xiulant els que llavors eren ídols i llavors ocupaven l'escenari, doncs miri, encara moltes més fulles. D'ortiga. Amb fregues i infusió. ¿Des de quan és criticable i/o censurable xiular algú? Només faltaria! Hoome, una miqueta de respecte intel·lectual a la resta de la ciutadania i, sobretot, a si mateixos. I a si mateixes.
Però el folre i les manilles van ser a Navarcles. Ylènia Morros, regidora de la CUP, assistia a un monòleg humorístic de l'Albert Boira i, com que no li agradava el tema sobre el qual s'estava fent broma, es va atrevir a interrompre'l. Sí, sí, va aturar-lo. Ella. Personalment. Aquest va ser el moment:
Després va dimitir com a regidora amb unes excuses que no tenien res a veure amb el cas i explicant sense acabar d'explicar unes coses molt estranyes que ella sabrà.
Total, el llindar de l'ofensa de VOX de Toledo amb la mare de Déu està al mateix nivell del de la senyora Morros de Navarcles amb els acudits sobre pansexualitat. SEN-SA-CI-O-NAL! Llibertat d'expressió per a mi -tota- però també per a mi la decisió sobre què poden dir o no els altres i on hi posem la línia fins on es pot fer humor i sobre què. Ah, per cert, i en el cas que ens ocupa, i com va piular el mateix senyor Boira al seu compte de Twitter, va ser “una pixada fora de test” monumental perquè “l’exregidora no es va assabentar de res i em va censurar un monòleg per ofensiu cap al col·lectiu LGBTI+ i masclista... precisament un monòleg que forma part d'un espectacle reivindicatiu en favor d'aquests col·lectius i que s'ha representat arreu d'Espanya patrocinat i emparat per organitzacions i col·lectius LGBTI+. Hi ha activistes que, amb les seves accions, perjudiquen més que beneficien la causa que diuen/creuen defensar”.
O sigui, estalinista -mooolt-, però -sobretot- molt ignorant. I tan d'esquerres com VOX de Toledo.