No diré ni l'emissora ni quan va passar, però ara li explicaré un petit secret. Vaig jugar-me amb una persona d'aquell mitjà que si en un informatiu hi posàvem reaccions de premiats de la Loteria de Nadal d'altres anys, ningú no notaria res. I, efectivament, ningú va notar res.

Dit això, el dia de la Loteria de Nadal és un horror total i absolut. És un atemptat al bon gust i al criteri.

La transmissió televisiva és insuportablement monòtona. La imatge és la d'uns pobres nens (i nenes) vestits de senyors (i senyores) grans, mudats com per anar a un enterrament de tercera en un poble deshabitat i envoltats d'uns senyors tristos, antics, amb son permanent i que van arribar tard a l'última evolució de l'espècie.

I durant prop de 4 hores, una cançoneta que et perfora tant el cervell que és eximent en vistes on l'acusat el jutgen per entrar en una botiga de Lladró i trencar-ho tot amb molta violència. I durant aquest espai de temps, només hi ha 5 moments que en diríem “interessants”: primer, segon i tercer premi i els dos quarts. I ja està. La resta és morralla innecessària. Les altres quatre hores menys 10 minuts són una derrota total...

Però esperi, que el pitjor no ha arribat. Per fer més digerible el polvoró barrejat amb caramels de cafè amb llet d'aquells que s'enganxen als queixals, els senyors loteria van decidir un bon dia promoure que a la sala de sortejos hi hagués una fauna humana que a mi em provoquen una tendresa infinita. Una pobre gent, alguns dels quals no giren rodó, que va allà a fer el que sigui per sortir a la televisió. I no s'adonen que la seva funció és perdre la dignitat per ser la rialla dels espectadors i dels diversos reporters que van a la recerca de la parada dels monstres més delirant possible. Terrible.

I després ho rematem amb el que oferim els mitjans. Durant minuts i minuts veiem, escoltem o llegim la mateixa notícia, repetida exactament igual durant infinites vegades. Ara a Sabinánigo, ara a Palau de Plegamans, ara a Astorga, ara a Deltebre. Una vegada i una altra veiem el mateix tipus de personatge i de fet fent i dient exactament el mateix. A saber:

  • Gent a qui no li ha tocat la loteria cridant i saltant mentre es llença per sobre cava barat, calent i semisec.
  • Primer pla d'una fotocòpia del número premiat sostinguda per una mà premiada.
  • Gent que l'ha tocat una participació premiada amb 30 mil euros dient els tòpics de sempre que ara no repetiré per evitar que em surti una granissada i que és qui sosté la fotocòpia.
  • Els amos de l'administració dient que no tenien cap dècim del número premiat, però que són molt feliços d'haver-lo repartit entre gent que ho necessitava.    
  • Un munt de periodistes preguntant a la gent la llista amb les preguntes més obvies i inútils possibles, però perquè el més desolador és que no hi ha altres preguntes possibles.

I això, insisteixo, una vegada darrera d'altra. Et diuen que és Almendralejo com podria ser Cubelles. Podria ser Camprodon o La Almunia de Doña Godina.

I darrera de la cortina plena de caspa, les xifres. L'emissió és de 3.300 milions d'euros, dels quals se'n destinen a premis 2.310. O sigui, mil milions van a “gestió, administració i Tresor Públic”. Fantàstic. Tenen premi 15.304 números dels 100 mil en joc, cosa que significa una probabilitat del 15,3% que et toqui alguna cosa i un 0,001% que el premi sigui la grossa. Per dir-ho ràpid, l'anomenada “esperança matemàtica” o relació entre el premi obtingut i la probabilitat d'encertar és del 0,7%, cosa que traduïda a números vol dir que el més normal és que de cada 20 euros invertits en guanyis 14 i en perdis 6. El negoci de Robert i les cabres.

I ara dues notícies. La dolenta és que no està previst canviar aquest format. En Josep Maria Mainat explica que fa anys va haver-hi una proposta de fer una cosa moderna. Va ser impossible perquè les arnes que habiten dins de l'organisme de loteries van menjar-se la idea.

I la bona notícia és que fins d'aquí a 364 dies no tornarem a patir la Loteria de Nadal.