A la vikipèdia hi posa que “sóc un polític espanyol”. HA, HA, HA!!! Desconeixia la finor de l’humor de la vikipèdia. A veure, el que jo sóc és llicenciat en Empresarials, però doctorat cum laude i amb el premi especial en “pilla i corre”, una variant de l’economia que no he inventat, però de la qual en sóc un gran expert.

Molta gent em coneix com “Luís el cabrón” o “Luís sé fuerte”, però a mi m’agrada molt que em diguin el Millet de la Meseta. De fet és un honor perquè admiro molt don Fèlix. He intentat seguir la seva trajectòria i, tot i que he tingut moments sen-sa-ci-o-nals, em costarà molt superar-lo.

Recordo amb molta estima quan el setembre del 2011 el jutge Pedreira del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va arxivar la causa del cas Gürtel contra mi per falta de proves. Bon xicot. Lamentablement, la jugada no ens va sortir bé i sis mesos després l’Audiència Nacional va reobrir el cas perquè el TSJM no tenia competències per arxivar res. Bàsicament perquè havia decidit inhibir-se de la causa. Quasi...

Tampoc va estar malament aquella misteriosa filtració que va arribar a El Mundo amb proves sobre el pagament de sobresous en diner negre a tota la cúpula del PP. Terrible, no troba? Vostè qui creu que devia filtrar allò, una cosa que només podia saber qui ho pagava? Potser un tresorer? Ai las, però si jo vaig ser tresorer del PP!!! Marededéusenyor!!!

 

 

Poc temps després es van filtrar, també misteriosament, en aquest cas a El País, comptes meus no auditats amb tots els pagaments en negre i en sobres a gent com Cospedal, Rato, Mayor Oreja, Arenas, Acebes i... un tal Rajoy. Li sona el nom?

Va ser quan em van fer fora del partit, amb la corresponent indemnització pels anys treballats i que va explicar magistralment Dolores de Cospedal...

 

 

Però també vaig fer un gran Millet quan, després de 19 mesos a la presó, vaig aconseguir reunir en un pim-pam i en efectiu els 200 mil euros de la fiança... ei, i amb els comptes bloquejats!!! CAM-PI-Ó!!!

Va ser un Millet quan vaig anar voluntàriament a fer una prova cal·ligràfica per intentar demostrar que la lletra dels papers publicats per la premsa no era la meva i el fiscal va demanar repetir-la perquè vaig “forçar la lletra”.

Va ser un Millet quan vaig denunciar el PP per comiat improcedent i vaig sol·licitar que em readmetessin i... m’indemnitzessin amb 900 mil euros!!!

Millet quan vaig aconseguir que dos jutges amics s’encarreguessin del meu cas. Llàstima que l’Audiència Nacional va apartar-los, cosa que demostra que aquí a Madrit (concepte) la justícia no funciona com a Catalunya, on les coses es fan com calen i, sobretot, com es pacten entre segons qui i en segons quins despatxos, oi?

Millet quan he demanat diversos desbloquejos dels meus comptes embargats (algunes peticions han estat de 10 mil euros mensuals) per poder sobreviure encara que fos menjant arengades cada dia... mentre després me n'anava a passar unes fantàstiques vacances a Baqueira en un apartament que, per cert, tinc embargat però al que el jutge m’hi deixa anar perquè és bona persona. Ah, per cert, es calcula que en aquests comptes suïssos hi tinc al voltant de 20 milions d’euros, estalviats amb molt d’esforç (qui no ha estalviat 20 milions d’euros?).

Miri, si vol pujar, aquests dies precisament sóc a Baqueira, on he fet un altre gran Millet...

 

Què, un cop més CAM-PI-Ó total, no?

Però amb mi també han fet algun Millet, no es pensi. El més comentat va ser quan el PP va agafar els discs durs dels ordinadors que jo utilitzava al partit i on, com és lògic, hi guardava tota la documentació de les meves activitats i, abans de fer-los més ratlles que les que es fan al WC d’alguns programes de TV, el PP els van formatejar 35 cops. Sí, sí, ho ha llegit bé... TRENTA CINC COPS!!! Res, per si de cas. Això sí, crec que no s’hi van pixar ni res.

Algun dia d’aquests sortirà el meu judici. Tinc jugat un sopar amb don Fèlix (en una marisqueria, naturalment) a veure quin dels dos surt primer. I tenim apostat un cap de setmana en un hotel amb final feliç permanent a veure qui se’n surt amb menys pena. S'hi apunta? (a apostar, no a la festa).