Confirmat. Fins diumenge serà la gran qüestió. Veurem què passa la setmana vinent un cop acabi la mani de Colón. Per cert, que més que una mani de senyors i senyores molt enfadats amb el món ja sembla un espectacle de la Fura dels Baus amb escaladors. Perquè és que no paren de despenjar-se’n presidents del PP. El que no té una comunió té classe de flauta o aquell dia i a aquella hora ha de treure a passejar al canari. I la gran qüestió, com vostè ja ha endevinat, són els indults.

El moviment més interessant es produeix a Madrit (concepte), on en un bàndol hi tenim barons socialistes que han patit una sobtada febre indultativa de tal magnitud que, o bé opten per callar i atorgar, o bé van per les cantonades abraçant-se amb la mesura de gràcia com si fos una votant indecisa. I a l'altre bàndol hi ha molts peperos que fan molt de soroll en públic, però que en privat et diuen que la recollida de signatures que organitzen els seus és un error i que l'indult és lògic perquè la sentència “con sumo agrado” és un nyap que no serveix ni per fer un manyoc de paper i falcar la taula que balla d'un restaurant de menú on l'amanida russa no te la serveix el cambrer sinó que te la porta la salmonel·losi en persona.

I aquí poden passar dues coses. O bé 1/ necessitem creure'ns que el moviment que hi ha a Madrit (novament concepte) és més del que realment és i d'aquesta manera, després de tanta derrota, ens donem una miqueta la raó i ens creiem que estem aconseguint una petita victòria, o bé 2/ és cert que es veuen a venir el clatellot del Consell d'Europa, el d'altres organismes internacionals i el repicó del Tribunal dels Drets Humans i, abans d'haver de recollir les dents de terra, prefereixen un indult que els eviti haver de posar-se implants. I enganxats amb cinta adhesiva de segona mà.

Perquè aquí la pregunta sempre és la mateixa: per què en aquest moment Madrit (novament concepte) hauria d'afluixar? Què hi guanyen? Un cop ens van esclafar sense cap contemplació usant tota la força judicial, policial, diplomàtica, mediàtica i de clavegueres que té un Estat, tant la que es veu com la que no, per què ara ens haurien de donar la mà? Mala consciència no és. I una proposta de solució tampoc, perquè mai acceptaran LA solució. Per tant és tacticisme? Sí, però per arribar on? Per aconseguir què, si no els cal? Aquest sí que és un misteri i no el de la fórmula de la Coca-Cola o com és que totes les actrius i dos dels actors de Friends es creuen que les operacions d'estètica els han quedat bé.

Per què aquest canvi? Per què aquest matí al Congrés la vicepresidenta Carmen Calvo li ha dit a Cuca Gamarra (PP): “Valientes, que son ustedes muy valientes. Recojan firmas en Cataluña, miren a la cara a los catalanes, a los independentistas y a los no independentistas, y díganles que tienen alguna salida para este país. Díganselo, porque no la tienen”. Sí, sí, Carmen Calvo!!! Ella!!! Demanant-li al PP una proposta per a tots els catalans, indepes i no!!! Escolti, que m'he hagut de pessigar repetidament totes les meves parts toves i algunes que no tant perquè no donava crèdit. Per què això i justament ara?

Perquè les coses mai passen perquè sí i han de tenir una causa que les expliqui. I els girs de 180 graus, fins i tot els de 360, no es fan sols, sinó que són per anar a algun lloc diferent del que s'anava fins a aquell moment i han de tenir un sentit.