Com que Madrid és Espanya, Espanya és Madrid i Madrit (concepte) ho és tot (o més), doncs acceptem-ho, no? Ens rendim, no ens peguin més que duem ulleres. És així i punt. Ara bé, ja que nosaltres ho acceptem, que ells (elles i ellis) acceptin la nostra manera d'acceptar-ho, no? I potser si ho fem així, resoldrem unes quantes coses que estan encallades des de fa desenes d'anys.

Ho dic perquè Pablo Casado, líder del PP amb permís d'Isabel Díaz Ayuso, s'ha referit avui al Congrés dels Diputats a un plebiscit espontani que va haver-hi ahir a la capital del Regne d'Espanya i amb un resultat que ha donat com a bo. Ha succeït durant la sessió de control al Gobierno i fent esment a la xiulada que va rebre Pedro Sánchez mentre es dirigia a la tribuna d'autoritats de l'acte d'un 12 d'octubre que passarà a la història perquè la Patrulla Águila va dibuixar al cel de Madrid la bandera republicana, circumstància que, reconeguem-ho, té molt de mèrit. Casado ha repetit un cop més allò del “Váyase, señor González”, però en versió 2021, i avui amb l'argument següent: “Senyor Sánchez, ahir va sentir el que diu el carrer de vostè”. Parlem-ne!

Què és exactament “el carrer”? Aquest “carrer” del que parla Casado. Doncs segons un senyor que aspira a presidir Espanya, el carrer són... què, quantes persones podien estar situades ahir en aquell espai de la desfilada? Va, generositat. Tres-centes? Cinc-centes? Va, posem-ne mil? Perquè és que el trosset no dona per més. I, evidentment eren persones molt marcades ideològicament. Tant que, si altres anys xiulaven a Rajoy perquè el consideraven un tou, no tinc clar si ahir a Casado l’haguessin aplaudit gaire. En tot cas, va, pujo a cinc mil persones i no en parlem més. I compto que xiulessin el 100%. Això és el carrer? Un president de govern ha de plegar perquè el xiulen cinc mil persones? En un univers de milions, cinc mil persones representen alguna cosa, més enllà del seu dret a xiular? Doncs sí, perquè Madrid és Espanya, Espanya és Madrid i Madrit (concepte) ho és tot.

Conseqüentment quan a Catalunya es manifesten... no ho sé... posem... va, dos milions de persones demanant un referèndum ja no cal ni fer-lo perquè el vot ha estat emès i escrutat ja que és la veu “del carrer”. I si cinc mil poden fer plegar un president, dos milions ja ni li explico. I sí la gent, en comptes de xiular, cridar, donar-se la mà des del Pertús a Vinaròs, veure passar una cosa que diuen que és un punter o ensenyar un ou ferrat al meteosat, va i vota en una urna -tipus 1-O-, llavors no és que se senti de veritat el que diu el carrer sinó que si no ho sents és que tens un greu problema auditiu i, per sobre de tot, cognoscitiu.

Per tant, Casado té tota la raó i, com que la gent que s'expressa al carrer també la té, l'home ja pot buscar-se una corbata elegant per venir als actes de proclamació de la república catalana. Això sí, si anant cap a la tribuna d'autoritats el xiulen cinc mil persones, haurà de dimitir. Perquè hem quedat que la veu del carrer és sagrada, oi?

Ah, una última cosa sobre xiulades a polítics en actes oficials. ¿Vostè recorda aquelles ofrenes florals al monument a Rafael Casanova de BCN durant els onze de setembre, quan un grup de persones s'estaven el matí sencer xiulant tothom que passava per davant seu? La cosa es va acabar quan van posar-hi unes tanques i el públic ja no hi pot accedir. Què va ser allò? ¿Censura a una manera que tenia “el carrer” d'expressar-se o precisament la manera d'impedir que qui no representava “el carrer” -perquè eren quinze persones- deixés d'incomodar a la majoria de la societat? I això, s'hauria de fer també a Madrid (i a Madrit-concepte) o allà no ho acceptarien?