Els catalans havíem estat tota la vida tan eixuts que no érem capaços de produir ni material ni personatges per als programes d'esbudellar vides privades en directe. O millor dit, sí que els produíem, perquè les empreses, els ideòlegs, els directors i els presentadors d'aquests programes eren tots catalans, però teníem subcontractada la procedència de qui s'asseia a la llitera de les disseccions. Ara això ha canviat i des de divendres passat, se'ns acumulen els temes.

En un front hi tenim l'alcalde de Manlleu, qui sembla que al final farà un Gerard Piqué i “se queda”. Avui ha sortit en un munt de mitjans i almenys ja no descarta replantejar-se la decisió. Això vol dir que potser aquest cas servirà per afegir el senyor batlle a la llista de manlleuencs il·lustres que encapçalen en Llucià Ferrer, en David de Dios i les motos Sanglas.

Un altre front el cobreix el cas Mainat. Al principi era senzill de seguir perquè hi havia només dos protagonistes: una presumpta assassina i qui Tele 5 qualificava de “quasi assassinat” i que fins ahir fotia conya del seu propi cas a Twitter. Però en tres dies no han parat de sortir personatges nous de nacionalitats molt diverses i fent coses tan estranyes que els mitjans han hagut d'elaborar guies en power point per poder aclarir-se entre tanta gent i tantes trames. I per acabar d'entretenir-nos, tenim el cas Arrufat, que realment és el cas CUP.

A l’exdiputat dels anticapitalistes el van acusar fa sis anys (SIS) d'assetjament sexual i temps després d'abús. L'Ara ho va publicar ahir a la tarda i a partir d'aquí hem tingut un comunicat del partit i un de l'afectat. En el seu, en Quim Arrufat nega les acusacions i diu que això surt ara per desprestigiar el partit de cara a les eleccions. Un partit que, resulta, s'ho ha ventilat internament a través d'uns protocols que s'han donat entre totes elles i “que confereixen confidencialitat a la mediació”. Per cert, el protocol és de l'any passat, cinc anys (CINC) després del primer cas conegut ara. En el comunicat de la CUP d'ahir a la tarda, hi havia un preàmbul on se'ns explicava: “Quim Arrufat es trobava enmig d'un procés de gestió d'agressions masclistes i mentre s'estava gestionant a través del protocol propi amb què compta la CUP, va abandonar la militància de l'organització”. I al punt 1 deien: “Mostrem el nostre compromís clar i ferm en la lluita contra el patriarcat i contra les agressions masclistes i condemnem l'agressió”. És a dir, si tu condemnes “l'agressió”, és que ha existit. I si tu dius que Arrufat va marxar poc abans de ser expulsat, ho refermes. I ara torno al preàmbul, quan diu que ho estan “gestionant a través del protocol propi”. Una cosa de fa sis anys? Això és un protocol o una tortuga amb reuma? I en comptes de denunciar-ho en un jutjat, ho gestionen internament? Sí, de veritat? ¿Com fa l'Església catòlica amb els abusos a menors, que els despatxen enviant el mossèn de torn a una altra parròquia entre el silenci còmplice?

Sí, ja sé que al punt 5 del comunicat d'ahir, la CUP diu: “La nostra pràctica feminista no treu legitimitat a qualsevol acció que la dona vulgui engegar simultàniament o alternativament a la via que ofereix el protocol de la CUP, tot i així és única i exclusivament decisió de la dona fer-ho. En qualsevol cas, la CUP donaria suport a la seva decisió”.

Desconec per què les dues afectades van prendre la decisió de no anar al jutjat i em sembla molt bé si ha estat volguda i conscient, però em sorprèn que una formació que es declara obertament feminista i que usa el femení genèric per visibilitzar l’heteropatriarcat, no les hagi animat a anar-hi IM-ME-DI-A-TA-MENT. Insisteixo, perquè el mateix partit ha reconegut el cas. I que, en canvi, opti per ventilar-s'ho amb una llei interna i mancada de transparència. Sobretot quan aquest protocol té una escala de gravetat dels fets de l’1 al 4, on el 4 és el més greu, i el partit situa el cas que ens ocupa en el 3.

Però de tot plegat, el que més em sobta és la falta d'autocrítica de l'organització i que gent “molt compromesa” hagi sortit a defensar la manera com han afrontat elles el cas i a criticar com afronten els altres les seves merdes. Escoltin, però no havíem quedat que els altres eren el sistema? Coi, doncs precisament vostès no actuïn com el sistema, no?