Els que en saben i es mouen per l'Audiència Nacional diuen d'ell que tècnicament és molt bo, que molts col·legues li consulten dubtes perquè en sap molt, que té una gran capacitat de treball, però que el perden les formes. Doncs miri, sí. Del tot. Els advocats i els acusats que tenen les orelles tapades deuen estar encantats perquè gràcies a aquesta circumstància s'estalvien uns quants decibels, però els que se les renten sovint surten dels seus judicis recollint els timpans de terra. I, de passada, també recullen la moral. Cal cridar tant? I cal aquest to? I aquesta actitud? És necessària, aquesta mala educació?

Avui l'advocada Paz Vallés, del bufet Molins i vocal del Grup de l'Advocacia Jove de Barcelona, piulava: “¿A quién no le ha gritado alguna vez un juez? A mi sí, y duele. Los abogados, en la defensa de nuestros clientes, soportamos gritos y humillaciones que no deberíamos tolerar. Yo no acepto en mi vida que nadie me grite. ¿Por qué debo aguantar que un juez lo haga? Debería prohibirse”. I penjava aquest vídeo:

L'escena recorda molt la viscuda aquest dijous per l'advocat Jaume Alonso Cuevillas durant una de les sessions del judici pels atemptats del 17 d'agost a BCN i Cambrils, el cas que ha dut el jutge Félix Alfonso Guevara a l'estrellat mediàtic i, molt possiblement, a l'estrellat de la paròdia sagnant. Cuevillas representa la família del nen Xavier Martínez, assassinat a la Rambla, i estava preguntant-li a un Mosso que compareixia com a testimoni per la quantitat de cotxes que hi havia aparcats a la casa d'Alcanar el dia de l'explosió. I va succeir això:

Si realment Cuevillas estava fent servir la ironia, és com quan els alumnes li prenen el pèl al professor i llavors som davant d'un problema de falta d'autoritat. Perquè l'autoritat te la guanyes. I no precisament tractant així la gent. Ni la que transita pels judicis ni la resta de la humanitat.

El gran públic s'ha sorprès d'aquesta mala educació extrema que ara és pública, però que ve de lluny i que també succeeix en privat. El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) ja va proposar castigar el jutge Guevara l'any 1986 quan era titular del Jutjat 22 de Madrid per “excés i abús de l'autoritat exercida contra els seus subordinats”. L'any 2014, els seus xofers, ja farts d'ell, van presentar al voltant de 70 queixes perquè fumava al cotxe, els obligava a fer-li serveis de transport que no tenien res a veure amb la seva funció de jutge i, sobretot, per la manera dèspota com els tractava.

El CGPJ, novament, va multar-lo l'any 2013 amb 600€ per amenaçar un acusat a qui va fer callar durant un judici. L'endemà de l'incident li va deixar anar: “Si yo soy mi escolta, del culatazo que se lleva hoy tiene la cabeza 'vendá'. Pero claro, como aquí nos la cogemos con papel de fumar antes de tocar a nadie... Vamos, si yo llevo ayer arma, ¡un culatazo!".

Durant el judici per l'atemptat d’ETA a la T4 de Madrid es va fer famós el moment en que un dels ferits es va tombar per mirar el seu advocat i Guevara, a crits i amb el seu ja famós to, li va dir: “¡Míreme a mí, que soy la presidencia! ¡Esta es la cara que tienen que ver, no tengo otra!”. Repeteixo... a un dels ferits! I en una de les vistes pel cas dels anomenats Papers de Bárcenas va renyar un advocat per tractar-lo només de vostè. Quan el lletrat va excusar-se amb un “disculpi'm, excel·lentíssim senyor”, la resposta del jutge va ser: “Ara tampoc es passi, amb il·lustríssima n'hi ha prou”.

La mala educació i el tracte despòtic als subordinats diu molt poc de la gent que els practica, demostra les seves mancances afectives i denota problemes mentals i cognitius. En el cas que ens ocupa, la pregunta és: per molt bo que sigui un jutge tècnicament, la societat ha de suportar que qui representa la llei, valor suprem que ens hem donat i que mantenim gràcies als impostos que paguem fins i tot quan no treballem, es comporti repetidament com un energumen? No cal que em respongui públicament, no fos cas que acabéssim rebent. I no només crits.