Al final ha succeït el que es veia venir. A Catalunya hi ha 500 mil autònoms, apareixen 20 milions d'euros a repartir entre els deu mil primers que compleixin uns requisits discutibles i que entrin en una pàgina web tan saturada que han d'estar-se hores i hores a l'espera i en el 99% dels casos per a no res, quatre-cents noranta mil autònoms es queden fora dels ajuts i els que finalment aconsegueixin algun dia cobrar els dos mil euros que toquen per barba no només no solucionaran res sinó que amb prou feines pagaran la quota base de cinc mesos. És que no podia anar bé de cap de les maneres.

Total, que s'han malbaratat 20 milions d'euros gastats en no resoldre res i amb un mètode incomprensible, inútil i injust. I ara ens demanen perdó pel desori. Moltes gràcies. És un detall d'agrair. Però un altre cop, abans de fer res, preguntin als autònoms. O, millor encara, facin-se autònoms durant un any. I llavors entendran moltes coses. I per si tornessin a aparèixer 20 milions més, proposo diversos models de repartiment més divertits que aquest d'ara.

- Sorteig de la Grossa autònoma. Cada autònom és obligat a comprar una butlleta. Amb un preu de 100€. Es fa un sorteig i a qui li toqui, cobra. Vaja, influeix la sort com en això de la web, però serien els autònoms els que finançarien el premi dels 20 milions. I com que 500 mil autònoms a 100€ són 50 milions d'euros, l'administració encara en guanyaria 30.

- SEPE-Grossa. És un sorteig com l'anterior però per donar-li més emoció es posa en marxa el sistema SEPE, consistent en que cobren els que no han demanat res i els que han demanat l'ajut no cobren. El més divertit és que els que cobren han de tornar els diners no sol·licitats en un termini molt curt de temps i no se'ls dóna cap oportunitat de preguntar enlloc com fer-ho. I si incompleixen un termini que és impossible complir, se'ls aplica un recàrrec del 500%.

- Pilota Nivea. Fa ja uns quants anys, cada estiu sobrevolava les platges un helicòpter que llançava pilotes de la casa Nivea. Inflades. Com les dels autònoms. La gent es matava per aconseguir-ne una. Ara es podria fer igual llançant bitllets de cinc euros. I que els autònoms s'espavilin per recollir-los.

- Piscina de boles. Els 20 milions d'euros dels ajuts es dediquen a construir diverses piscines de boles molts grans (les piscines) i allà s'hi amaguen els ajuts. Però en comptes de boles s'omplen de merda. Concretament de vaca. I qui vulgui els 2 mil euros, a nedar-hi.

- Galeteta de la fortuna. A cada autònom se li dóna un d'aquests dolços. A dins no hi ha cap ajut, però si frases paulocohelianes del tipus “Després de la pluja surt el sol”, “Si caus set cops, aixeca-te’n vuit”, “El fracàs més gran és no haver-ho provat mai” o “Les crisis són una oportunitat que cal posar sobre la taula”. Aquesta modalitat planteja tres avantatges molt simpàtiques pels autònoms: 1/ Estalvia a l'administració donar-los cap ajut, 2/ Els missatges els animen molt i 3/ Permet que mengin. La galeteta i el paper amb el missatge.

- Vagó de tren o de metro. Els autònoms es regeixen pel mateix sistema que a partir d'ara s'implantarà en aquests espais. O sigui, a callar.

- Sa majestat. Els autònoms es fan reis emèrits i així s'acaben els seus problemes econòmics per sempre més. L'avantatge és que si van a viure al desert, allà hi caben tots perquè allò és gran. La contrapartida negativa és que hi fa massa calor, una situació que empitjoraria per la tensió d'estar sempre pendent de saber en quin paradís fiscal hi tens el compte del qual vols treure el cash per anar superant el dia a dia.  

- I finalment el sistema malaltia. Només cobren els autònoms que es posen malalts i com que això no passa mai, tema resolt.