L’excomissari Villarejo ja és al carrer. Al novembre hagués complert quatre anys en presó provisional sense haver estat jutjat, la llei diu que aquest és el termini màxim que pot donar-se aquesta situació i l'han hagut de deixar-lo anar. Set mesos abans del que toca, és cert, però tocava. I ara es passeja pel món lluint una sobredosi de banderes espanyoles i amb un pedaç a l'ull, com si fos un pirata d'una pel·lícula de sèrie Z. Coneixent el personatge hi ha qui diu que allà hi amaga càmeres i micròfons per gravar-ho tot.
(foto EFE)
El cas és que avui ha anat a declarar a l'Audiència Nacional i a la sortida ha dit “No aniré contra ningú. Només em defensaré i els desemmascararé a tots”. O sigui, ha tornat a amenaçar amb tirar de la manta. Ara bé, aquí la qüestió és si realment li queda manta. Aquesta és la partida de pòquer. ¿L'Estat sap del cert, o sospita amb un cert fonament, quin material pot treure ara mateix Villarejo? Si fos molt potent, hi podria haver una negociació. Silenci de l'un a canvi d'impunitat judicial i l’excomissari se'n va directe a fruir d'una jubilació de luxe. Ara bé, l'Estat pot pensar que Villarejo va de catxa, de fanfarronada, que ja no té res més al calaix i llavors anar a per ell. Però en aquest cas corre el risc d'equivocar-se. Quedem-nos en aquest supòsit.
Imaginem que l'Estat no cedeix i Villarejo treu el Sant Cristo gros. Quin? Ni idea. Però suposem la cosa més bèstia, que ara mateix no sé quina pot ser. ¿Vostè creu que per molta merda que tragués passaria alguna cosa que realment tingués un efecte de catarsi i fes tremolar el sistema? Ho dic perquè de moment, l'ara emèrit va haver d'abdicar, sí, però no va passar res. Després va haver de fugir al mig del desert sense donar cap explicació i tampoc no va passar res. Seguidament ha hagut de fer dues regularitzacions que impliquen reconèixer tenir diner negre. Si el tenia vol dir que ha cobrat diners il·legalment. I estem parlant de xifres amb sis zeros. De moment. I els diners amb que ha pagat aquestes multes no se sap d'on han sortit i, a més, han fet la maniobra de tal manera que no tributin ni ningú hagi de donar explicacions. I aquí tot continua igual. Sense que hagi passat res.
Ahir, el dia en que l’excomissari sortia al carrer, la fiscal general de l'Estat -i parella del jutge Garzón, actualment advocat de diversos estrets col·laboradors de Villarejo- es reunia d'amagat i fora del seu despatx oficial amb periodistes experts en moure's pels desaigües per on circula un villarejisme que per salvar el seu cul ha anat fent explotar piules. I en tots els casos la resposta de l'Estat ha estat blindar l'actual rei, fer sortir el sistema polític, econòmic i judicial en tromba a defensar l'indefensable i, escolti, la vida ha continuat com si res. A Madrit (concepte) els restaurants continuen oberts dia i nit i la gent no ha perdut la gana. Ni la set.
A veure si al final resultarà que a sota de la manta hi apareixeran les coses més lletges possibles, la gent se les mirarà, es taparà el nas, girarà el cap i tal dia fotrà un any. A veure si resultarà que Espanya és aquell lloc on no només els uns són més iguals que els altres davant la llei sinó que a alguns, la societat els ho permet tot. I sense moure un múscul.