Cayetana Álvarez de Toledo no només és marquesa de Casa Fuerte. No només és periodista i historiadora. No només va ser diputada del PP al Congrés, on va ser la portaveu adjunta del grup parlamentari. No només va ser cap de gabinet d'Ángel Acebes. No només va ser la gran aposta política de José María Aznar i la musa de Pedro J Ramírez. I no només és actualment la cap de l'àrea internacional de la Fundació FAES. No, "Cayetana", com és coneguda a Madrit (concepte), també ha estat la protagonista a l'ombra de la declaració d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Per la seva sorprenent presència, per com ha aparegut a totes les imatges i perquè dins del TSJC hi ha fet el que li ha donat la gana, incomplint una llei que, per cert, alguns Mossos presents a l'edifici han fet complir a la resta amb males maneres, una mala educació evident i, en alguns casos, amb crits.
Si vostè ha seguit la transmissió televisiva o els resums, Cayetana era la senyora rossa de cabell llis que estava situada a l'esquerra de la pantalla, darrere dels acusats i que, la major part de l'estona, ha estat amb els braços creuats. Després li donaré més detalls, però com a aperitiu li diré que aquesta senyora, acompanyada del periodista Arcadi Espada, s'ha saltat tots els controls de seguretat. I que, quan el responsable dels Mossos que controlava la porta ha estat advertit, tant per alguns periodistes com per la responsable de premsa del TSJC, hem estat ignorats. Un gran aplaudiment per aquesta gran professionalitat!
La prova del que dic és que per aquest passadís de tanques que veu a la foto d'aquí sota, i per on circula la parella, només s'hi podia accedir si eres acusat, familiar o advocat d'uns dels acusats. I, fins on jo sé, ni Cayetana ni Arcadi Espada són cap de les tres coses. Però vaja, que si el mosso que també li ha permès fer fotos i gravar vídeos amb el mòbil, cosa totalment prohibida als edificis judicials, té alguna informació que desconec, llavors, cap problema.
Però bé, anem al principi. La cosa ha començat a les 7.37 a la porta del domicili de l'expresident:
Uns instants abans d'aquesta breu conversa, un matrimoni que esperava des de feia més d'un quart i suportant una certa fresqueta ha saludat Artur Mas i la seva dona, que juntament amb la seva mare i el seu gendre, han format la comitiva familiar. Abans de pujar al cotxe, la parella expresidencial s'ha fet allò que es diu un "pikitu" i han marxat cap al Palau de la Generalitat. Un servidor s'ha adreçat cap al TSJC, on a les 8.10 ja havia aconseguit acreditar-me:
Els periodistes que havien de cobrir la declaració des d'alguna de les tres sales de premsa habilitades, han pujat al segon pis. Els que havíem d'entrar a la sala hem estat agrupats al saló dels passos perduts, al primer pis. Allà ens han explicat les regles del joc. Res de dispositius mòbils, res de piulades, res de fotos, res de wifi. D'això últim no n'hi ha a cap edifici judicial, per seguretat. Tampoc es poden fer fotos des de dins cap a fora. A un company que l'han pillat immortalitzant la manifestació exterior des d'una finestra, un mosso li ha fet esborrar la foto davant seu. Si hagués estat Cayetana hauria pogut fer l'àlbum de la primera comunió.
A les 8.49 han arribat al lloc on érem, els advocats dels tres acusats. Vesteixen togues bones. I asseguraria que, en algun cas, feta a mida. Recordo que una vegada que vaig acompanyar una amiga advocada a un judici per torn d'ofici, la toga que li va tocar (que te la donen en una mena de guarda-roba) feia pudor de suat. I, com que és alta, li arribava als genolls. Aquest ha estat el moment que he aprofitat per anar a buscar aigua a la màquina de la planta baixa. 60 cèntims per una ampolla petita. De tornada m'he trobat amb un senyor amb toga a qui li he preguntat si era un advocat de l'acusació particular. I no, era un advocat arribat de Girona que venia a donar suport i a veure si podia entrar a la sala. No ho ha aconseguit. Esclar, no era Cayetana.
I arribem a les 8.58, moment en que ha aparegut per allà Arcadi Espada, acreditat com a periodista d'El Mundo. S'acostaven les 9, hora prevista per l'inici de la vista, i els periodistes ens hem atansat a la vidriera que dóna a l'escalinata d'entrada amb l'objectiu de veure alguna cosa. Problema: la vidriera té un dibuix i només deixa uns 3 centímetres d'espai entre el final del dibuix i el marc de fusta. Imagini's unes 25 persones encastades al vidre com si fóssim un ninot amb ventosa d'aquests que (alguns) encara duen al cotxe.
9:10. Un mosso, molt amable tot ell, ens aparta del vidre amb un crit d'una potència digna d'elogi i acompanyat de la frase: "prensa, iros para allá con un poquito de rapidez" (sic). Per les formes i el contingut, imagino que abans de ser mosso, aquest ciutadà treballava amb bestiar. Quan estem tots apartats "para allá" i ho hem fet "con un poquito de rapidez" em trobo tres alcaldes. Els reconec perquè van amb la vara. Un d'ells és dels Pallaresos. Intentaran entrar a la sala de vistes. Lògicament sense èxit. Ells tampoc no són Cayetana.
A les 9.14 m'apareix l'eficient Mariona Planas, membre de l'equip de premsa del TSJC, amb una llibreta i un bolígraf perquè pugui prendre notes a la sala de vistes. Tot un detall, tenint en compte que no podrem usar ni mòbil, ni ordinadors ni tauletes. Per cert, aprofito per agrair el seu tracte, la seva professionalitat i les facilitats que ens ha donat per poder treballar en unes condicions gens fàcils.
Faig temps mirant una pantalla situada en un dels laterals dels Passos Perduts on, com si fos una estació de trens, un aeroport o les urgències d'un hospital, hi apareixen tots els judicis del dia. N'hi ha 16 de programats i allà hi diu que tots van a l'hora. Bé, menys el que ens ocupa, que havia de començar a les 9. I no.
A 2/4 de 10, i per un dels laterals de la gran sala, hem vist passar els tres acusats en direcció a la sala de vistes. Instants després ens han deixat sortir del confinament i ens han traslladat a la porta d'accés al passadís que desemboca a la citada sala. Allà hem escoltat la crònica en directe que l'Arcadi Espada feia per algun mitjà que desconec. Destaco la frase "en la calle está el honrado pueblo jubilado que ha sido traído en autocar".
A les 9:43 ens han deixat entrar, per fi, a la sala. Amb nosaltres ha entrat la ja famosa Cayetana. Convidada per l'acusació popular. Com a públic no, perquè el públic ha entrat després. Quan hi accedim, els tres acusats ja són asseguts a la banqueta, d'esquena a nosaltres i de cara al tribunal. A l'esquerra Irene Rigau, a la dreta Joana Ortega i al mig Artur Mas. Un cop tots els assistents ens hem assegut en unes còmodes cadires de vellut color mostassa ha entrat, llavors sí, el públic. I si vostè es pregunta com s'aconseguia l'accés, doncs molt fàcil: en ser una audiència pública, anaves a la porta, feies cua i, cap a dins. Cal dir que han sobrat llocs. També a l'espai habilitat pels periodistes, on de 20 llocs previstos només n'hem ocupat 11.
A les 9:47 han tancat portes i ha començat la cosa. Primer amb l'advertiment del president del tribunal i del TSJC, Jesús María Barrientos, que poséssim els mòbils en mode avió. Llavors han entrat 3 companys gràfics i una càmera de TV. Quan han sortit, han entrat tres càmeres més. I llavors ja han començat les consideracions prèvies, una cosa tècnica en la qual no ens entretindrem. Aquí ha aparegut una figura que m'ha agradat molt. Cada cop que una de les parts aportava un document nou, apareixia un senyor amb un polo negre i uns pantalons marrons que agafava els papers en origen i el repartia als diferents destinataris.
A les 10.18 el president del tribunal ha anunciat 10 minuts de pausa per estudiar les diferents demandes de Fiscalia i advocats. Rigau i Ortega han sortit de la sala i Mas ha vingut cap a la premsa. Amb la companya Carme Clèries de Catalunya Ràdio li hem preguntat pel pin que portava. Ens ha explicat que és el de president i que el duia per "demostrar que hi anava per afrontar una situació que havia succeït quan era president". Al meu costat hi havia asseguda una redactora que France-Presse arribada expressament de Madrid, que li ha preguntat com estava. Mas li ha contestat, en francès, que estava tranquil, que aquell era un judici sense precedents, que era un dia històric perquè per primer cop es jutjava un president de la Generalitat i que tornaria fer el 9-N. Instants després han tornat Rigau i Ortega. l'exconsellera d'Ensenyament duia a la mà un Toblerone. Ens ha explicat que quan es reuneix amb unes amigues, sempre se'n menja un. Ah, i que ha convidat l'exvicepresidenta a compartir-ne un trosset.
Aclarides les qüestions prèvies, ha començat el judici oral. Cap dels 3 acusats ha volgut respondre preguntes ni del fiscal ni de l'acusació particular. A les 10.37, Artur Mas ha obert plaça contestant les preguntes del seu advocat. La declaració, en català i amb intervencions del president del Tribunal en català i castellà, ha durat fins a les 11:19. Mentre Mas s'ha explicat, el fiscal prenia notes en un ordinador i l'advocada que representa les diferents parts personades com a acusació particular rebia a cau d'orella la traducció d'un altre lletrat. A continuació han declarat Joana Ortega, durant 33 minuts, i Irene Rigau, per espai de 22 minuts. Quan l'exvicepresidenta ha tornat al banc ha rebut per part de Mas un copet de suport a l'esquena.
A les 12:14, un cop acabades les declaracions, el president Barrientos ha suspès la sessió fins demà al matí a les 9. Els tres acusats han saludat els familiars presents i els periodistes hem pogut compartir impressions amb ells. Un dels temes ha estat la corbata de Mas. Segons Ortega, "d'un color desafiant". Rigau ha comentat que els jutgen "perquè tot va anar massa bé" i Mas ha destacat els cops que el president del tribunal li ha cridat l'atenció.
I ara tornem a l'inici. Quan els acusats han abandonat finalment la sala acompanyats dels familiars i s'han adreçat a l'escalinata de sortida, Arcadi Espada i Cayetana Álvarez de Toledo s'han afegit al grup. Espada ha aconseguit arribar a l'expresident i parlar amb ell mentre baixaven l'escalinata interior. Mentre, Cayetana feia fotos i gravava vídeos, cosa que ja he explicat que està totalment prohibida i que ningú ha impedit. Alguns periodistes i una membre de l'equip de premsa del TSJC hem avisat d'aquest fet als mossos que custodiaven la porta i hem estat ignorats. Bravo! Al final, tots dos han aconseguit saltar-se tots els controls i protocols i aparèixer a l'escalinata de sortida, on s'hi han quedat uns 10 minuts llargs. Suposo que esperant que algú els digués alguna cosa. I, com que ningú els ha fet cas, finalment han marxat. Per l'espai de seguretat per on no podia accedir-hi ningú. Bé, ningú, menys ells dos.