L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) creu que als moments inicials de la pandèmia, l'Institut Català de la Salut (ICS) va comprar material sanitari a una empresa de la qual no se'n tenien referències prèvies i que, a pesar d'això, se li va fer una bestreta de 35 milions d'euros en una operació que ara és qualificada de “temerària”. I això passa just al mig del Made in Albacete que el PP li ha fet a Pablo Casado per haver decidit investigar si un germà d'Isabel Díaz Ayuso va cobrar comissions per la venda de mascaretes a la Comunidad de Madrid. I amb això ja tenim servida la coca de recapte elaborada amb una barreja de sobres i tòfona fresca, on les sobres són sospites de corrupció i la tòfona fresca és intentar gestionar el caos el millor possible assumint-ne els riscos.

Cal investigar les presumptes irregularitats, si és que fos el cas? Evidentment! Cal escatir si algú de l'administració o relacionat amb aquesta s'ha endut comissions per la compra de mascaretes, respiradors, gel hidroalcohòlic o el que sigui? Per descomptat! Ara bé, si són tan amables, no aprofitem per barrejar-ho tot i treure'n un rendiment polític nivell classe dels dofins. Per un cop a la vida, comportem-nos com adults i no com a partit polític a la recerca del poder a qualsevol preu. Perquè, recordem què dèiem aviat farà dos anys? Fem memòria del que exigíem llavors?

Esclar, és que el març del 2020 la gent es moria cada dia a centenars i teníem la sensació que aquí no en quedaríem vius ni un. I com que hem anat deixant que la Xina ho fabriqués tot perquè ho fa millor de preu i la qualitat ja se'ns en refot, quan va arribar la fi del món, aquí va haver-hi un cames ajudeu-me generalitzat anant cap allà a suplicar-los contractes del que fos i al preu que fos. I, com que els humans, en general, som de tot menys bones persones, un munt de gent, aquí i allà, va veure l'oportunitat de respondre un eixordador “jooooooo!” a la pregunta del concurs aquell del Sobera: “Qui vol ser milionari?”. Hòsties hi van haver per fer de mitjancer amb empreses xineses per contractar carregaments, noliejar avions, vaixells, patinets de Glovo... El que fos! I ja llavors, si ho recorda, s'explicava que un avió que sortia d'un aeroport xinès ple de mascaretes comprades pel govern A, quan estava a l'altura de qualsevol dels països que acaben en “istan”, ja pertanyien al govern B, creuant Rússia, ja eren del C i, abans d'arribar a destí, ja eren del Z, després d'haver passat quatre cops per totes les lletres de l'abecedari.

Amb aquest panorama, ¿vostè imagina què hauria passat si ―en aquest cas― la Generalitat no hagués avançat aquests 35 milions ―o els que haguessin calgut―? Vol que fem unes quantes suposicions sobre què s'hauria dit llavors i es diria encara ara? Bé, a banda del que hauria passat si haguéssim patit desabastiment. Per tant, segur que es van comprar mascaretes a preu de litre de benzina i que gràcies a elles molta gent s'ha pogut canviar de cotxe i, a més, omplir el dipòsit, però això no vol dir anar pel món d'espavilat que ha trobat la mare de totes les corrupteles.

Això vol dir que no cal donar explicacions? Noooor! Al contrari. En calen i moltes. Perquè de la mateixa manera que convé no barrejar decisions necessàries i comissions, també cal separar gestió de crisi amb tossuderia. Perquè quan vam aprendre que obligar-nos a dur mascaretes pel carrer no servia de gaire, vam entendre que la mesura no era mèdica sinó posturisme polític per fer veure que feien alguna cosa. I en comptes de perdre el temps gratant on no hi ha picor, seria molt més convenient anar per aquí. Per exemple.