M'agradaria equivocar-me, però em temo molt que aquest episodi de la crisi del màster de Cifuentes i tot el que penja, acabarà com acaben políticament els casos de corrupció a Espanya. O sigui, en no-res. I, fixi's, som davant d'un cas que ja ha transcendit la política i transita pel debat familiar i social.

Perquè la cosa ja no va (només) de si Cifuentes ha de dimitir o no, que ja tarda a fer-ho. El mastergate destapat pels companys de Eldiario.es ha anat creixent perquè ha indignat molta gent que s'ha sentit estafada, independentment d'ideologies. ¿Quantes famílies han hagut de renunciar a moltes coses perquè els seus fills poguessin anar a la universitat i després poguessin cursar un màster o un postgrau? Quants estudiants han hagut de dedicar hores i hores i més hores del dia i de la nit al maleït màster o al postgrau? O a poder fer i acabar el doctorat? Aquest esforç, impossible de mesurar, es converteix en una immensa presa de pèl quan veus uns quants personatges que tot això ho han fet per la cara i perquè són qui són. I que, com sempre, quan s'ha sabut, no ha passat res. Perquè al final, mai no passa res.

Però el cas canviarà algunes coses del dia a dia. D'entrada, ha acabat amb l'inflat de currículums. ¿No sent com un immens pffffffffffffff? Doncs són doctors en econòmiques convertits en “estudiants d'algunes assignatures d'economia”. O són Executive MBA, Business Intelligence i Project Management per Harvard, el MIT i Stanford que ara són un curset de cap de setmana a Campdevànol i no presencial. Valgui com a exemple el d'aquest il·lustre diputat de qui circula un currículum i que en pocs dies ha passat d'estar farcit de medalles a quedar reduït al seu estat civil.

En canvi, el cas tindrà conseqüències molt negatives, sobretot, per a la imatge de la universitat en general i la dels màsters i postgraus en particular. I pels particulars. Milers de persones que sí que han estudiat, que sí que han anat a classe i que han pagat molts diners per les matrícules, ara veuen com la corrupció dels uns, la incompetència d'uns altres i la cara dura d'uns quants han convertit el seu esforç en paper mullat. Costarà recuperar la confiança de la societat.

I parlant de corrupció, torno al principi. No soc optimista en la resolució de la qüestió. A Cifuentes l'aguantaran al màxim per fer temps i que vagin sortint irregularitats de gent de tots els partits. Unes quantes més. Fins que al final Rajoy la deixarà caure. I el dia que marxi li faran dir que ella no ha fet res, però que vol ser exemple, no com els altres que han fet coses pitjors i no pleguen. Serà igual que amb els casos de corrupció, ració doble del “i tu més” i tapem-nos-ho tot perquè estem tots tacats.

Tu em dius que jo tinc la Gürtel, doncs tu tens els ERO. I l'altre té el 3%. I el de més enllà el Nóos. I si no n'hi ha prou, et trec les targetes Black o el cas Pretòria. Tu em dius que jo tinc tres màsters falsos doncs vosaltres en teniu 14. I els altres 31 assignatures aprovades sense examen. I els de més enllà no van ni anar a classe i tenen un currículum acadèmic de cinc fulls.

I així mai anirem al fons de les qüestions. I així, mai farem net. I així seguirem anant pel pedregar.