No, no, el títol no és cap acusació, ni cap amenaça, ni cap menyspreu, ni cap insult, ni cap odi, ni cap atemptat terrorista cedeerrista. És un fet. O menteixen Montoro i Rajoy o menteix la Guàrdia Civil i el jutge Llarena. Perquè, fins que un jutge intenti demostrar el contrari, és impossible que una cosa sigui i no sigui a la vegada.

Si li sembla bé, primer recordem què ha dit el ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, en una entrevista publicada per Jorge Bustos a El Mundo. Casualment, és el mateix que el propi Montoro ja va defensar el passat l'agost i que posteriorment va dir Mariano Rajoy en seu parlamentària:

O sigui, la persona que controla des de fa mesos, i en nom del govern central, les finances de la Generalitat fins al cèntim diu que l’1 d'Octubre van gastar-se zero euros en el referèndum.

I ara, si li sembla bé, recordem que la Guàrdia Civil ha elaborat diversos informes on afirma que sí, que l’1 d'Octubre la Generalitat va gastar-se fins a un milió i mig d'euros en publicitat i materials. Segons el desglossament especificat en aquests informes, 979.661,96€ van gastar-se en paperetes, 119.700 van anar a parar als observadors internacionals i la resta va ser despesa en publicitat.

I aquests informes tenen tanta credibilitat pel jutge Pablo Llarena que la malversació és un dels delictes pels quals manté 9 persones en presó preventiva, 5 són a l'exili i unes quantes més estan processades.

Per tant aquí falla alguna cosa. Si la Guàrdia Civil afirma tenir proves d'una cosa que nega el responsable polític de revisar la cosa, o són falses les proves, i per tant la interlocutòria del jutge, o és falsa la versió del ministre. I les dues coses són igual de greus.

Si qui mentís fos el ministre voldria dir que sí, que van sortir diners de la Generalitat cap el referèndum, però el ministre no va adonar-se’n, tot i ser responsabilitat seva, i ara ho estaria tapant perquè implicaria reconèixer una negligència. Per tant seria un negligent, però també un mentider, un encobridor i, a més, estaria entorpint la feina de la Guàrdia Civil i de la justícia per poder acusar uns perillosos delinqüents que han volgut destruir Espanya. O sigui, Montoro hauria d'acabar a la presó. Ell i els seus col·laboradors més estrets.

Si qui mentís fos la Guàrdia Civil voldria dir que han falsificat proves a propòsit per poder acusar persones innocents que ara mateix són a la presó per un delicte inventat. I això seria terrible. I també significaria presó pels seus responsables, a part d'un descrèdit total i absolut pel cos.

Ah per cert, si s'hi fixa, en la captura que he adjuntat amb les declaracions de Montoro hi he subratllat el moment on el ministre diu que malversar també pot ser “obrir un recinte públic per celebrar-hi un acte polític il·legal”. I seria la prova que demostraria l'absència de proves de la malversació. Per què? Perquè el ministre vol espolsar-se culpes, esclar, però no pot deixar amb el cul a l’aire el seu cos benemèrit ni la seva justícia. I llavors surfeja per la malversació a través d'això dels recintes públics. El problema és que, ves per on, aquesta no és l'acusació de la Guàrdia Civil ni del jutge Llarena. La seva malversació, la dels informes i de la interlocutòria, no parla de deixar recintes per fer-hi res sinó, com ja ha quedat explicat, de xifres. Per tant, ministre i jutge parlen de dues malversacions diferents. Per tant, un dels dos menteix. Definitivament.